Nit de Nadal

Aquest any, per primera vegada (i espero que no l'última), vam celebrar la nit de Nadal a casa. Normalment anàvem a casa dels meus pares, però ells treballaven fins tard i vam decidir fer nosaltres el sopar. A més, vam pensar que podíem sopar amb els pares respectius, tots sis a casa. Així, els pares de la meva parella tampoc no sopaven sols. Més que per celebrar el Nadal, ens feia il·lusió tenir convidats a casa. I, com a dona, vaig voler fer un regal a dues dones molt importants que es farien un fart de cuinar la resta de dies: la meva mare i la meva sogra.

Amb tota la il·lusió del món, em vaig posar a mirar blogs de cuina en recerca de receptes per fer aquella nit. Vam optar per fer un pica-pica, un plat principal i postres.

El menú va ser el següent:

1. Pica-pica: miniquiches de cheddar, pera i ceba caramel·litzada (del blog Dulces bocados); pasta de full de sobrassada i mel (del blog Cogollos de agua), en aquest cas vam fer servir pasta de full i no massa d'empanadilles; sorpreses de gambes i iogurt grec; cistelletes i tartaletes de botifarró i poma amb ous de guatlla o formatge de cabra; miniquiches de carbassó (del blog A mí lo que me gusta es cocinar); crestes de salmó a l'aroma de llimona (originàriament havien de ser croquetes, però la massa va quedar un pèl líquida) i boletes de patata i parmesà.

2. Plat principal: canelons de foie amb bolets.

3. Postres: gotets de pastís de formatge amb fruits vermells (del blog Recetas del Señor Señor).

La veritat és que va ser tot un èxit, i això que tenia a taula una de les crítiques culinàries més exigents: ma mare. A més, tots van coincidir que la cita es podria repetir cada any, així que potser hem instaurat la nit de Nadal a cals Flores-Catalán. I n'estem molt contents!

Tot i que sembli la mateixa foto que en l'entrada anterior (el lloc és el mateix i hi ha alguns plats repetits), no ho és. Hi falten els canelons i les postres, que estaven a la nevera quan vaig fer la foto.

La inauguració del pis

A finals de juny vam fer un pas important amb la meva parella: ens vam comprar un pis. La veritat és que ja estàvem una mica desil·lusionats perquè no trobàvem res que s'adeqüés al que ens agradava o al que podíem pagar. És cert que quan vam començar a mirar pisos, en començaven a baixar els preus, però encara estaven a preus prohibitius. A més, la tasca de buscar pis et fa veure que hi ha gent molt manetes per fer fotos, ja que hi ha pisos que, quan els vam anar a veure, eren molt diferents al que havíem vist per fotos. Però un dia la sort ens va somriure i vam trobar el nostre pis. La veritat és que ens feia molta por embrancar-nos en un projecte tan important -i més amb la situació econòmica i laboral que hi ha actualment-, però ens vam dir que era o ara o mai i ens vam decidir a fer el pas. I no ens n'hem penedit.

Com sempre, això sí, vam fer les coses de pressa. En quinze dies ja estàvem vivint al pis. Van ser dues setmanes plenes de feina: treure paper de les parets, pintar, netejar, posar parquet... I, a més, enmig de tot plegat va néixer el Marc, el nostre nebot. Com a resultat, van quedar alguns detalls per polir, que continuen com es van deixar. Som uns desastres!

Bé, com és natural, vam convidar la família i els amics a veure el pis i en vam fer algunes inauguracions per parts, que som molta colla en total. En alguns els casos, vam fer un dinar i en d'altres, un sopar, però l'element comú va ser que vam fer platets nous que havia tret de blogs de cuina. Per desgràcia, no vaig fer fotos de totes les meves "creacions", només la darrera vegada. Així, doncs, aquí teniu els plats que vam fer per a la inauguració del pis amb part de la colla.

1. Aperitius: minichiches de carbassó (del blog A mí lo que me gusta es cocinar), crestes de sobrassada i mel (apareixen en molts blogs), sopreses de gambes i iogurt grec (del blog A'punto), cistellets de botifarró i poma amb ous de guatlla o formatge de cabra (també apareix en diferents blogs).

2. Primer plat: carbassons farcits de bolets (aquesta recepta és de les primeres que em va donar la meva amiga Irene).

3. Segon plat: rotllets de pollastre farcits amb mozzarella i tomàquets secs en oli (vaig fer una barreja de dues reeceptes: els rollitos caprese del blog Cogollos de agua i rotllet de pollastre del blog Y sigo en la cocina).

4. Postres: pastís de formatge i galetes oreo (la recepta original era un suflé, però a mi no em va pujar tant. Això sí, estava de vici!).

Aquí us deixo una foto perquè ho jutgeu vosaltres mateixos. Els convidats van dir que tot era molt bo.

De cuinetes

Fa ja uns mesos que estic de cuinetes. Li he trobat el gust a això dels fogons i, sobretot, el forn. L'única pega és la factura de la llum, que des que ens vam mudar ha augmentat considerablement.

Entre l'afició de la Irene per fer postres, especialment pastissos i el fet que va començar a fer un blog de cuina, vaig començar a mirar blogs de cuina i a poc a poc, m'hi he anat aficionant. Tant, que cada dia en repasso els favorits, que ja en són entre 30 i 40, a la recerca de receptes fàcils i gustoses. De mica en mica, he anat elaborant un recull de receptes a partir de copiar-les dels blogs. Així, quan en vull fer una, no cal que recordi el blog on era i la hi busqui, tan sols m'he de mirar el meu word. Tot i que jo no arribaré a fer un blog especialitzat en cuina, sí que volia "mostrar" les meves experiències culinàries, així que aquí estic, gairebé quatre anys després de la darrera entrada en aquest blog, tornant-hi de nou, aquest cop, però, no per penjar-hi els meus relats o pensaments, sinó les meves fotos i provatures culinàries. La propera entrada, doncs, ja inclorà fotos dels resultats de tantes estones a la cuina.

Hola de nou!