Comença a ser un clàssic celebrar el sopar de la nit de Nadal a casa. Per segon any, dues dones van descansar una mica ahir i van gaudir del que nosaltres tenim cada festa nadalenca: que pensin un menú, el facin, te'l serveixin i després ho netegin tot. Potser sembla poc, però en els temps de crisi que corren, no tots els regals són materials, i preparar un sopar per als qui estimes pot ser un regal molt bonic. O això espero.
Entrant en matèria, ahir vam preparar un assortiment de tapetes tèbies, un plat principal i unes postres, tot per gentilesa de la xarxa, on actualment podem trobar tota mena de receptes. El problema, com em va passar a mi, és decidir què no faràs.
En primer lloc,
vam fer un xarrup de llenties vermelles amb puré de ceba i oli de xoriç. El
gust era com el de menjar unes llenties estofadetes amb verdures.
Després, uns xampinyons farcits de pernil ibèric i formatge Eddam.
També vam fer
unes crestes de gambes, porro i ceba i uns farcellets de bull negre amb ceba i
xoriço.
I, per acabar,
un milfulls de poma àcida amb foie, formatge de cabra i ceba caramel·litzada.
Pel que fa al
plat principal, vam fer un Strudel de carn amb poma acompanyat de pastís de
pollastre rostit amb fruits secs.
I,
per postres, una opció molt nadalenca, flam de torró de xixona.
El cert és que, com l'any passat, ens van felicitar perquè el menjar era molt bo. El que no sabem és què ens haurem d'empescar l'any que ve per superar el llistó d'aquest any!
