tag:blogger.com,1999:blog-64355899402997241422024-03-07T10:06:00.575+01:00La vella MorlaLOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.comBlogger59125tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-53869710893383780572012-12-25T10:23:00.000+01:002012-12-25T10:23:02.306+01:00EL SOPAR DE LA NIT DE NADAL<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]--><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Comença
a ser un clàssic celebrar el sopar de la nit de Nadal a casa. Per segon any,
dues dones van descansar una mica ahir i van gaudir del que nosaltres tenim
cada festa nadalenca: que pensin un menú, el facin, te'l serveixin i després ho
netegin tot. Potser sembla poc, però en els temps de crisi que corren, no tots
els regals són materials, i preparar un sopar per als qui estimes pot ser un
regal molt bonic. O això espero.</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsx7MCbecFyUoxgLKbNAm702SW6VL0Kx3P0n3m1svZiE8lFPNcOc9VqZMTGUr5LM8eoo8n8LPYCW7n8Qo1DISYtUj4m5e8Po1y-lom-hHO-r7EhyDYi5UQw1oEi7nbnyaD_AzSCO_J-9BW/s1600/DSCF1976.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsx7MCbecFyUoxgLKbNAm702SW6VL0Kx3P0n3m1svZiE8lFPNcOc9VqZMTGUr5LM8eoo8n8LPYCW7n8Qo1DISYtUj4m5e8Po1y-lom-hHO-r7EhyDYi5UQw1oEi7nbnyaD_AzSCO_J-9BW/s1600/DSCF1976.JPG" height="240" width="320" /></a></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br />
Entrant en matèria, ahir vam preparar un assortiment de tapetes tèbies, un plat
principal i unes postres, tot per gentilesa de la xarxa, on actualment podem
trobar tota mena de receptes. El problema, com em va passar a mi, és decidir
què no faràs.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">En primer lloc,
vam fer un xarrup de llenties vermelles amb puré de ceba i oli de xoriç. El
gust era com el de menjar unes llenties estofadetes amb verdures.</span></span></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhypNcg15Fu3BSyb1ST5D4ckf0NTl0wJtsnUSju5wnmXk4n7bUY5Wx70hFInAtLDAdiVRePeSP4Lw0Lij3axxMIpLdmjTl7VIR9zTzgVMOHfKIvtGM6d62olGh-fu03M7Sb3y7zWCls9kW4/s1600/DSCF1979.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhypNcg15Fu3BSyb1ST5D4ckf0NTl0wJtsnUSju5wnmXk4n7bUY5Wx70hFInAtLDAdiVRePeSP4Lw0Lij3axxMIpLdmjTl7VIR9zTzgVMOHfKIvtGM6d62olGh-fu03M7Sb3y7zWCls9kW4/s1600/DSCF1979.JPG" height="200" width="150" /></a></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Crl-Ci2rbFjAtvoanBdMU3uyIQUrtTDg2ebNbDovCGoLZuFsk3Wnt8Ht3WUttVQhdvjV-0u4-Wq6pCVp7pIl5D_vhV7iV3dya9HlrT9cvFvUuo2Y8JMOfMZMaV5RUA6H9_Roy89iebyK/s1600/DSCF1982.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Crl-Ci2rbFjAtvoanBdMU3uyIQUrtTDg2ebNbDovCGoLZuFsk3Wnt8Ht3WUttVQhdvjV-0u4-Wq6pCVp7pIl5D_vhV7iV3dya9HlrT9cvFvUuo2Y8JMOfMZMaV5RUA6H9_Roy89iebyK/s1600/DSCF1982.JPG" height="150" width="200" /></a></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Després, uns xampinyons farcits de pernil ibèric i formatge Eddam. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">També vam fer
unes crestes de gambes, porro i ceba i uns farcellets de bull negre amb ceba i
xoriço. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYy5sXGGkII3x3juzmccWsQOWMAy7viLrSiEBm2BPkSWbjCNpFgscHb2sCcfDk99F8PIn2OUMtU0pIUWsNu9uLSwfkuaEU_0syvXx6dSa93TIbiV6pDzR77I2UoiYUZqa4keWjeIrep1d-/s1600/DSCF1984.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYy5sXGGkII3x3juzmccWsQOWMAy7viLrSiEBm2BPkSWbjCNpFgscHb2sCcfDk99F8PIn2OUMtU0pIUWsNu9uLSwfkuaEU_0syvXx6dSa93TIbiV6pDzR77I2UoiYUZqa4keWjeIrep1d-/s1600/DSCF1984.JPG" height="150" width="200" /></a></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">I, per acabar,
un milfulls de poma àcida amb foie, formatge de cabra i ceba caramel·litzada. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwCmGZnqI9Wef7jlWr-Ma4hN8_VRcrJgn9N5npqIk78-e0G-gQZ8_jvOzzQ1odpH7wVMgmLQte6kK-VVpOU2kS1pQhG5VmrebM7zjx1hxgNpy8dK6JI1cFRhNrq66xe8Q5ZiIplRncQvKL/s1600/DSCF1983.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwCmGZnqI9Wef7jlWr-Ma4hN8_VRcrJgn9N5npqIk78-e0G-gQZ8_jvOzzQ1odpH7wVMgmLQte6kK-VVpOU2kS1pQhG5VmrebM7zjx1hxgNpy8dK6JI1cFRhNrq66xe8Q5ZiIplRncQvKL/s1600/DSCF1983.JPG" height="200" width="150" /></a></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Pel que fa al
plat principal, vam fer un Strudel de carn amb poma acompanyat de pastís de
pollastre rostit amb fruits secs.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG6JJd1TrWamd9Vp9q1KHabcQo_M2W_0cGzdUnDJASZJEbqFQ8OtqwdCJrsGWdCcmhfQRn8UhEGPak1nxD1f-8Ep-vf9LF6RMmZwij1RXkqu7eu1ODqYUBm2mu0qosXyNXt5eflFhvCI71/s1600/DSCF1985.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG6JJd1TrWamd9Vp9q1KHabcQo_M2W_0cGzdUnDJASZJEbqFQ8OtqwdCJrsGWdCcmhfQRn8UhEGPak1nxD1f-8Ep-vf9LF6RMmZwij1RXkqu7eu1ODqYUBm2mu0qosXyNXt5eflFhvCI71/s1600/DSCF1985.JPG" height="150" width="200" /></a></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">I,
per postres, una opció molt nadalenca, flam de torró de xixona.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg62x8_aQJXJuOmPy2cvXRUfmPzWNxP1nsGkN9Ids74AshHcyAecYrzwi-8Mvv4YFRIGakYFNgbYjAAIr3YLJ4UD7iFGvsUFW9ibyzgaN54KtU_bcE2mQFCHOvEGNk5vpgUIIUxeo1CXWX1/s1600/DSCF1970.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg62x8_aQJXJuOmPy2cvXRUfmPzWNxP1nsGkN9Ids74AshHcyAecYrzwi-8Mvv4YFRIGakYFNgbYjAAIr3YLJ4UD7iFGvsUFW9ibyzgaN54KtU_bcE2mQFCHOvEGNk5vpgUIIUxeo1CXWX1/s1600/DSCF1970.JPG" height="150" width="200" /></a></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><span style="font-size: small;">El cert és que, com l'any passat, ens van felicitar<span style="font-size: small;"> perquè el menjar era molt bo.<span style="font-size: small;"> El que no sabem és què ens haurem d'emp<span style="font-size: small;">escar l'any que ve per superar el llistó d'aquest any!</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"></span></div>
LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-91348882887762706982012-08-21T07:36:00.000+01:002012-08-21T07:38:17.001+01:00Natura a tocar de Barcelona<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMxeKFrNDQfx7yn38vRnidQOpZjqlzw6x1iSS_jyemBZGdzubP5U1JVavFakLkoSeMXoZcCaAe81aTN2sWfX9oL4n8Vbp-MMMX6w-lNxxU6YPPh-CtLZCP9WEAUTmQEiSYv04BHtM3L29R/s1600/DSCF1862.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMxeKFrNDQfx7yn38vRnidQOpZjqlzw6x1iSS_jyemBZGdzubP5U1JVavFakLkoSeMXoZcCaAe81aTN2sWfX9oL4n8Vbp-MMMX6w-lNxxU6YPPh-CtLZCP9WEAUTmQEiSYv04BHtM3L29R/s320/DSCF1862.JPG" width="320" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És curiós com a vegades marxem lluny quan tenim ben a la vora un espai per caminar i gaudir de la natura. Els barcelonins tendim a agafar el cotxe o qualsevol altre transport i marxar fora de la ciutat amb l'esperança de trobar relax, esport o ambdues coses allà on anem. I, en canvi, poques vegades ens fixem en la natura que ens envolta. És cert que no abunden els parcs a Barcelona, però n'hi ha de grans i molt macos. I si el que volem és estirar més les cames, tenim a tocar Collserola, amb tot un seguit de rutes fàcils per fer. </span>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ahir vam decidir deixar el cotxe i fer una excursioneta per Collserola. Vam agafar el metro fins a Catalunya, on vam agafar els FGC fins a Baixador de Vallvidrera. A partir d'allà, des del Centre d'Informació del Parc de Collserola, vam anar caminant fins a la font de la Budellera i vam tornar al punt inicial. Tot plegat, una hora i mitja a pas normal i, alhora, noranta minuts envoltats de natura -seca, tot s'ha de dir- al costat de la nostra ciutat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8G30nPVFIEZblZ5vqC7hfJ2_3jmD8BrsjOHvWMWLQIFnHlPUEu-LYXTfdUDSkaKTjqfuAeOvwoIXNOWq5yysi_FKALrewYVP4LZ8y9hAWwq87Qs_Qx6QEdgJSPuOLauS3pCvbQWjsVgHI/s1600/DSCF1864.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8G30nPVFIEZblZ5vqC7hfJ2_3jmD8BrsjOHvWMWLQIFnHlPUEu-LYXTfdUDSkaKTjqfuAeOvwoIXNOWq5yysi_FKALrewYVP4LZ8y9hAWwq87Qs_Qx6QEdgJSPuOLauS3pCvbQWjsVgHI/s320/DSCF1864.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No dubto que repetirem l'experiència. </span></div>
LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-91621353581710350972012-07-21T07:53:00.000+01:002012-08-21T07:12:53.592+01:00La brúixola<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKoPai41isuXPuD8Zfu0AmWwIQWruZt_XtWK1pQbxke3vnBRWEwfKIeYC5q6Kfc0Aj5n82exDz5mV6WX0VD08eFdU3nYPwARHeLDiNVKxqqgcLSdorFK3Fwh2IXi8wDu5KRpDyddqi1-Rn/s1600/br%C3%BAixola.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKoPai41isuXPuD8Zfu0AmWwIQWruZt_XtWK1pQbxke3vnBRWEwfKIeYC5q6Kfc0Aj5n82exDz5mV6WX0VD08eFdU3nYPwARHeLDiNVKxqqgcLSdorFK3Fwh2IXi8wDu5KRpDyddqi1-Rn/s1600/br%C3%BAixola.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white;">A vegades és necessari tornar a trobar el nord i començar de nou.</span></div>
LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-10756586639351122912012-04-06T10:33:00.007+01:002012-04-06T13:17:50.251+01:00De vacances a Viena<span style="text-align: justify; "><span >Del 19 al 23 de març vam marxar a Viena de viatge. Era una ciutat que tenia pendent de visitar des que vaig "empassar-me" la saga de Sissí quan era petita. Des de llavors, m'havia fascinat aquesta ciutat de contes, tan majestuosa.</span></span><div style="text-align: justify; "> <p class="MsoNormal" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; "><span ><span>Com sempre, la nostra intenció era veure</span><span> el màxi</span><span>m de coses en els tres dies que teníem, ja que vam perdre'n dos en l'anada i tornada, que vam fer en avió amb escala a Roma. I això volia dir a</span><span>nar de bòlit tot el dia, sobretot al principi. En resum, podríem </span><span>dir que el primer dia</span> de visites, vam fer una marató (molt de temps a ritme constant); el segon dia, una cursa (menys temps però més ràpid); i el tercer dia, un passeig (ritme lent).</span></p> <p class="MsoNormal" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; "><span ><span>Pel que fa a la ciut</span>at, he de dir que em va agradar força el que vam poder veure, que bàsicament va ser el centre. Els edificis són espectacularment grans, sobretot Stephansdom (la catedral de Sant Esteve), el Rathaus (l'ajuntament) o el Parlament, però també el Burgtheater (el teatre nacional d'Àustria) i l'Òpera; els palaus són descomunals, com el de Belvedere, el de Schönbrunn o el Holfburg; els museus són impressionants, com el d'Història de l'Art i el d'Història Natural, l'Albertina; i els parcs són grans extensions verdes per passejar, descansar, dinar... En fi, allà tot és immens. </span></p><p class="MsoNormal" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; "><span > <img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSisiKSeffRY8I4YxRYm6PuQMC5GQ7SVtXCFqzaIF-pJcdqXk9jtaklnXshXULSDBfi7cZ1gXD2Hiw32mMp1FJ6f7bXHzxtKixdSCVGnvaCwG1XLbT2zW4bCg9CWf3q4KNbuYSUOV2clW9/s200/DSCF1514.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5728259582102778498" style="text-align: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px; " /> <img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicZBZKCZMJM1skd5MUrAetGTdaeYV5ezfs-q-o62-YLXZEwIHfXpvVKIOQbensZ70kyeUYpbw6W937oeeL2Jj9CpohzESkVlRaS06nwrIfwyr81Vx2VdZazD6BZCQHIgTDKgm1dDX03Kk0/s200/DSCF1412.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5728259593096920786" style="cursor: pointer; width: 200px; height: 150px; " /></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; "><span > </span></p> <p class="MsoNormal" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; "><span ><span>També</span><span> és una ciutat que destaca per la quantitat d'esglésie</span>s de diferents confessions que hi ha. En vam veure de cristianes, de gregues, de jueves, etc.</span></p> <p class="MsoNormal" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; "><span ><span>Potser l'única nota negativa va ser, precisament, la Sissí, o més ben dit, el mite de Sissí. Com a recomanació per a algú fan d'aquest personatge diria que no vagi als palaus imperials, que no faci la Ruta Sissí o que no escolti el que li diuen sobre aquesta emperadriu, perquè li</span> desmuntaran el mite. Vaja, en resum: entre la realitat i les pel·lícules hi ha un abisme. Jo ja hi vaig anar amb el mite una mica desmuntat, però un cop allà em van fer veure que tot plegat era mentida: de dona incompresa, a nena mimada; d'independent, a egoista; i d'amor per sobre de tot, a ficció.</span></p> <p class="MsoNormal" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; "><span ><span>Pel que fa al menjar, la veritat és que no ens vam atrevir gaire a tastar coses estranyes. Per exemple, fan molts tipus de <i>gulash </i>(estofats), però no els vam tastar. Vam optar per una escalopa a la milanesa (wiener schnitzel) i un tall de carn com si fos de frankfurt però fet pastís, amb pebrot i pebre, que era molt bo. Això sí, ens vam meravellar de la quantitat de pans diferents que tenen (boníssims). </span><span lang="EN-US">Vam tastar-ne amb anís, amb llavors i amb verduretes (pèsols i pastanaga). També ens vam inclinar per </span>tastar cerveses autòctones, amb diferents fruites (aranja o fruits vermells) o simplement rosses. I, evidentment, vam tastar els frankfurts i les bratswurts. I, finalment, ens vam permetre el caprici de tastar la Sacher, l'apfelstrudel (full amb poma i panses) i el pastís de Mozart (amb xocolata i glassa de festucs). </span></p><p class="MsoNormal" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; "><span > <img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6uxj41VaYnBJ_-pM31J_68O7kek-WKL0iWHTdnqyrS80yW70SIQgwBSxufI54S9n1yPTQBeD_ncfd4OnciHzD_26MziIn4kxlRuSHzVhEemJdFRrD9KRFsX2bjfeWhHZSNA-cZvFek1yG/s200/DSCF1586.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5728259604261651538" style="cursor: pointer; width: 200px; height: 150px; " /> <img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSHiea9FX_B2HGX5ffIWJ5qACof4MlG1SrI8afDhYpfuARKWdDlLYhZdDcl4Jy-i4vJQg9Q_fNW-gknB1qO4WXRtpKYtXdlMR8xBAGoMJAC08PVcpa_HpEphKq4GzpfJKcD5F2KCyGJN1H/s200/DSCF1587.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5728259612563675618" style="text-align: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px; " /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; "><span ><span>En fi, és una ciutat que recomano visitar si és té temps per gaudir dels seus palaus i museus, però també de les esglés</span>ies i parcs que hi ha. Això sí, per veure a fons tot el centre, amb tres dies no n'hi ha prou si es vol entrar en alguns museus. I com a recomanació, tot i que quedi un pèl lleig, no cal passar pel Museu de Mozart, que és un frau. En canvi, el Museu de la Música és entretingut i didàctic.</span></p></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-12608038227235278782012-04-06T10:11:00.004+01:002012-04-06T10:31:43.885+01:00Un sopar de luxe<div style="text-align: justify;"><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="line-height: 115%; "><span >Ahir estava inspirada. Volia tastar l'halibut, un peix del qual m'havien parlat molt bé, perquè és tendre i es pot comprar a filets sense espines congelat (molt important si li vols fer menjar a algú que putineja amb el peix quan li treu les espines, fins a deixar-ne menys de la meitat)<span class="apple-converted-space"> </span>i feia molt de temps que llegia receptes de crema d'espàrrecs de marge o silvestres, molt bons en aquesta època de l'any. Així, doncs, vaig buscar una recepta de cada i m'hi vaig posar. Pel que fa a l'halibut, vaig optar per fer-lo amb salsa de taronja i va ser un encert. He de dir que, com sempre, vaig adaptar les receptes al que tenia: en lloc de vi fino de xerès hi vaig posar vi blanc Riesling 2010 que ens encanta i en lloc de formatge d'untar hi vaig posar formatge fresc tipus Burgos. El resultat, aquí el teniu:</span></span><o:p></o:p></p></div><div style="font-family: Georgia, serif; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-size: 100%; text-align: justify; "><span > </span></div><div style="font-family: Georgia, serif; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-size: 100%; text-align: justify; "><span ><br /></span></div><div style="font-family: Georgia, serif; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-size: 100%; "><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJueob-To_LoiuXWwpS7xRo8tv9GaEQlR4jwCNC4WyslFO80B8SnrR8peUmJsmHLkMe2FewkmGOr6PH9iRa07t9Hipz1dD-JX4bKxNrQgVS2alvtnLA0oF_M386ZsSduTLC4ObuEssKyK4/s200/crema+d%2527esp%25C3%25A0rrecs+2.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5728215518274800114" style="cursor: pointer; width: 200px; height: 150px; " /><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsFLJ1ai7DX-TSlafO5SQZdAko7qd_SgUTDPL6UTS7wp-jWrmMKB8oYbxrepvndOaC6bIFbZcDO7bCY8sdUE5DDetCNuE0xvms2H_CIAMGYl-6W8S35q53KfgawsW3UxUO6kgx-om7uwtk/s200/halibut+amb+salsa+de+taronja+2.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5728215523400236050" style="cursor: pointer; width: 200px; height: 150px; " /> </div><div style="font-family: Georgia, serif; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-size: 100%; "><br /></div><div style="font-family: Georgia, serif; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-size: 100%; "><br /></div><div style="font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><div style="text-align: justify; "><span >Pel que fa a la crema d'espàrrecs, com que porta patata i ceba, no hi predomina en excés el gust dels espàrrecs. A més, el formatge i la llet hi donen un punt més amorosit. Les puntetes, les vaig fer a la planxa a banda i les vaig deixar <i>al dente</i>, cosa que hi donava contrast. I quant al peix, potser no és dels més gustosos del món, més aviat és suau, però és cert que és molt tendre; a més, la salsa de taronja hi fa un contrast força bo. Potser per a qui no li agradi l'acidesa de la taronja, hi pot posar una mica de sucre, però sense passar-se, que és un segon plat. </span></div><div style="font-style: normal; font-size: 100%; font-family: Georgia, serif; "><br /></div></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-73173948634302398162012-04-05T15:49:00.007+01:002012-04-05T16:17:38.477+01:00Passió per la xocolata<div style="text-align: justify; "><span ><span style="text-align: left; ">Fa uns mesos que m'he aficionat a consultar blogs de cuina. A vegades, hi cerco idees per a cuinar algun producte, sobretot carn o peix. D'altres, tan sols repasso els blogs que tinc recopilats per si hi ha alguna novetat. I els caps de setmana dedico part del meu temps a buscar alguna recepta de magdalenes, </span><span style="text-align: left; "><i>muffins</i></span><span style="text-align: left; "> o </span><span style="text-align: left; "><i>cupcakes</i></span><span style="text-align: left; "> per fer i portar els dilluns a la feina, on esperen amb candeletes les meves creacions, tot i que m'han dit que comenci a "afluixar", ja que amb l'arribada del bon temps també comença l'operació biquini...</span></span></div><div style="text-align: justify; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-style: normal; "><span ><br /></span></div><div style="text-align: justify; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span ><span>D'entre les receptes que he </span><span>anat fent, n'hi ha algunes que ja formen part del meu <i>Top ten</i> particular. </span><span>Per exemple, els volca</span><span>ns de xoc</span><span><span>olata o el pastís amb cervesa Guinness. Crec que el que més m'agrada d'aquestes receptes és el gust de xocolata tan intens que tenen... </span></span><span>Ara bé, són unes bombes calòriques.</span><span> </span><span>No sé per què, però hi ha moments en què l'únic que ve de gust és menjar xocolata. Per fer-vos entrar salivera, us deixo les fotos perquè aneu fent boca... I si en voleu les receptes, amb molt de gust us les donaré. Qui ho sap, potser algun dia abandonaré les lletres, els diccionaris i la normativa i em dedicaré a cuinar pastissos, galetes i magdalenes...</span></span></div><div style="font-size: 100%; font-family: Georgia, serif; "><div style="text-align: left; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span><br /></span></div><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgUewtYJ7-NMqv-J34f1_nkv90PYm1tQJulCxI6dFim3v16e6FRgJhh04Lp2PGdu9HtB3gp764ZMR7w6yru4Q6S9YMaHaH2t5v-7QkKXa_A_Bwh-R9_giSQFtSqXCcWot_5VUxTwR33SZf/s320/past%25C3%25ADs+guinness.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5727933506955367842" style="color: rgb(0, 0, 238); float: right; margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 10px; margin-left: 10px; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px; " /><div style="text-align: justify;font-size: 100%; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><span> </span></div><div><div style="font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-size: medium; "></div><span style="font-size: 100%;"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaiw2bHPtFGc9TSOTHt2x4ujIDNg6dFQeJxDTuXvE-djf_f657u73Tjwtt1lDoo9lw_0H9XEVPb6bogeezLOw5OWBwN_TC4UTHS4Lxy2WiJTAjIX6exF0C6ZLb5gLmZlYO-hwivjg4v9O0/s320/volc%25C3%25A0+de+xocolata+%25282%2529.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5727931996928935378" style="text-align: center;float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px; " /></span></div></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-29965146359202284912012-02-16T20:31:00.002+01:002012-02-16T20:35:23.553+01:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0n2JjorD7V8YJ7JRMwwm1Cu-52OW-uJI2RWbmD7BGpo4sXec_X4lafH7h_8vm5IKgD3RU8VwBsgnJmz_NVEfcRMs5aKBindB7sYqc7RaU55kfSVRW2KentP30NgQTAMdEH5G6yFeB9vr4/s1600/descarga.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 225px; height: 225px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0n2JjorD7V8YJ7JRMwwm1Cu-52OW-uJI2RWbmD7BGpo4sXec_X4lafH7h_8vm5IKgD3RU8VwBsgnJmz_NVEfcRMs5aKBindB7sYqc7RaU55kfSVRW2KentP30NgQTAMdEH5G6yFeB9vr4/s320/descarga.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709819237020067106" /></a><br /><div style="text-align: center; "><i style="font-size: 100%; "><span ><br /></span></i></div><div style="text-align: center; "><i style="font-size: 100%; "><span ><br /></span></i></div><div style="text-align: center; "><i style="font-size: 100%; "><span >"Debo tener el síndrome de Candice Bergen. Que todo el mundo cree que todo el mundo te va a llamar y cuando llega el fin de semana, nadie te llama. Y te sientes más sola que la una".</span></i></div><div style="text-align: center; "><i style="font-size: 100%; "><span ><br /></span></i></div><div style="text-align: center; "><i style="font-size: 100%; "><span ><br /></span></i></div><div style="text-align: center; "><i style="font-size: 100%; "><span ><br /></span></i></div><div style="text-align: center; "><i style="font-size: 100%; "><span >(Sobreviviré)</span></i></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-80105806585161814792012-02-14T16:22:00.005+01:002012-02-14T17:15:51.833+01:00El monument de la polèmica<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhagFNKNtuf77HXKDLHmT2XuqEcXaHvSwJSyEiY_BllVXO_2Uh2NYAx2zXUqwE-HNj-MDNNrcGv6q0sbmLBa2uu3yHc8IgiFDeTpAJF8PaG2x1kOdrPOsjPisSPQQ5DC0TnNQS1Ruoi3aXy/s1600/3924__monument.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhagFNKNtuf77HXKDLHmT2XuqEcXaHvSwJSyEiY_BllVXO_2Uh2NYAx2zXUqwE-HNj-MDNNrcGv6q0sbmLBa2uu3yHc8IgiFDeTpAJF8PaG2x1kOdrPOsjPisSPQQ5DC0TnNQS1Ruoi3aXy/s320/3924__monument.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709025479767524706" /></a><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; " >Diumenge, dia de Santa Eulàlia, es va inaugurar el Monument als Castellers. Sincerament, un munt de ferralla, això sí, treballada per algú de renom, que li ha costat a la ciutat -ens ha costat a tots- 630.000 euros. No diré que els castellers no es mereixen un monument, perquè no sóc ningú per decidir qui ha de tenir un reconeixement públic d'aquestes característiques i és cert que els castells han estat declarats patrimoni de la humanitat, però potser no era el moment per fer una despesa tan gran. En un context de crisi com el que tenim, amb tants barcelonins que estan a l'atur i amb les retallades en serveis socials que s'estan fent a tot Catalunya i a Barcelona en concret, ens hem de gastar tants diners en una escultura? És lícit que l'Ajuntament inverteixi els nostres diners en això? Ja diuen que l'art és subjectiu, perquè, amb tots els meus respectes per al senyor Llena, per mi és una construcció feta d'acer retorçat, com si fos un tap de ferro dels que posen al cava perquè el tap de suro no s'escapi. </span></div><div style="text-align: justify;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span >No és just que la culpa del dispendi s'atribueixi al govern del senyor Trias, perquè l'encàrrec ja es va fer quan l'alcalde de Barcelona era el senyor Clos, mireu si ha plogut des d'aleshores! Però el que sí que se li pot recriminar al senyor Trias és que hagi donat llum verda al monument, que hagi donat carta blanca al senyor Llena per fer el que vulgui i el seu govern estigui retallant els drets dels barcelonins a una escola bressol pública, per exemple. </span></div><div style="text-align: justify;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span >Hi ha més de 600.000 euros per al senyor Llena i, en canvi, no es poden fer més escoles bressol a Barcelona, tot i que la manca de places d'aquest servei és evident. Això sí, el govern municipal té una doble solució per al problema: retallades i externalització del servei. Quina paraula més maca que han trobat per amagar el terme privatització, que és el que vol dir. Externalitzar un servei vol dir que ja no el cobriran funcionaris o interins, sinó persones contractades amb unes condicions molt pitjors i el pas següent és externalitzar-ne la gestió, que no és altra cosa que concertar alguna llar d'infants privada que, amb personal i directrius propis, gestionarà els centres públics que, això sí, ja no tindran ni el tarannà ni el cost d'una escola bressol municipal. Tampoc no hi ha diners per pagar el que deuen als treballadors de TMB, per exemple. </span></div><div style="text-align: justify;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span >Sigui com sigui, a la plaça de Sant Miquel, els crits van ofegar els parlaments dels oradors il·lustres que s'havien reunit per inaugurar l'escultura. Sobre això tan sols dos comentaris. En primer lloc, el cinisme del senyor Trias en demanar perdó als castellers per "l'espectacle". Senyor Trias, "l'espectacle" que vostè diu, l'han propiciat vostè i els membres del govern, no la gent que cridava que, a més, no només eren treballadors de TMB, sinó també ciutadans anònims, farts que se'ls riguin a la cara. I, en segon lloc, pel que fa al comentari del senyor Llena, que va dir als qui van criticar el cost de l'obra que si l'Ajuntament es plantegés vendre-la "en trauria quatre vegades més" i que, per tant, la ciutat "ha fet un gran negoci", m'agradaria dir-li -amb la ignorància artística que ja he reconegut i el meu respecte- que no sé jo si trobaria algun altre passerell que es deixés entabanar i comprar aquella ferralla. </span></div><div style="text-align: justify;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span >Finalment, tan sols puc dir que aquella cridòria -a la qual em vaig sumar- em va fer tornar a creure que no ens hem rendit, que per molt que la política sigui un cau de corrupteles i els polítics no s'escoltin els ciutadans i mirin pel seu benefici propi, els ciutadans no ens hem rendit i el dret de picar de peus i rebel·lar-nos no els l'han pogut treure. Gràcies!</span></div><div style="text-align: justify;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span ><br /></span></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-32209110069405378672012-02-03T17:10:00.004+01:002012-02-03T17:55:02.623+01:00Com mantega pomada<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEN1HYG-E5RnN3-pZnXGrqbJOkHcjtg6MRpWc3ztSygssQSbezP9kTuH-7MO7DAJhn3JfptbA3NnJHrh_oA_yeURKoPvkA6Fz_Cm4ejocU7wEgoUfPNv8NoVAZcPuMSsri852g_hLc6MCL/s1600/mantega+pomada.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 238px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEN1HYG-E5RnN3-pZnXGrqbJOkHcjtg6MRpWc3ztSygssQSbezP9kTuH-7MO7DAJhn3JfptbA3NnJHrh_oA_yeURKoPvkA6Fz_Cm4ejocU7wEgoUfPNv8NoVAZcPuMSsri852g_hLc6MCL/s320/mantega+pomada.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5704952284917625778" /></a><div style="text-align: justify;"><span ><b>mantega pomada</b><span>: mantega amb una textura tan tova com si fos una pomada.</span> </span></div><div style="text-align: justify;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span >Ahir va ser un dia d'anar de bòlit a la feina. Cada vegada que passa un fet excepcional, la redacció es col·lapsa. Gent amunt i avall, presses, textos que arriben a últim temps, imatges que no es poden muntar a temps... A més, cal sumar-hi la responsabilitat que tinc com a coordinadora. Un dia com el d'ahir, amb tants interrogants pel que fa al temps, exigia estar per tot, inclòs el fet que les meves companyes són totes de fora de Barcelona i, per tant, calia pensar un pla B per si no podien arribar a la feina. </span></div><div style="text-align: justify;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span >Avui, tot i que amb menys estrés, també ha estat un dia de presses fins a últim minut. I, és clar, amb presses no es poden fer bé les coses, sobretot quan ens carreguem amb massa feina. Els errors són humans, tot i que alguns pensin el contrari... El pitjor no és que algú et faci veure els errors, el pitjor és quan aquest algú es creu Déu i és un <i>mindundi</i>, com diria en Ferran Adrià de TV3. Però, és clar, és més fàcil veure la palla a l'ull de l'altre...</span></div><div style="text-align: justify;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span >I per si no en tenia prou, una mala notícia: la meva parella ha de marxar fora com a mínim una setmana i mitja.</span></div><div style="text-align: justify;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span >Per tot plegat, avui em sento com si fos mantega pomada...</span></div><div><span ><br /></span></div><div><span ><br /></span></div><div><div style="text-align: justify; "><span ><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify; "><span ><br /></span></div><span ><br class="Apple-interchange-newline"></span></div><div><br /></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-48283282405532956632012-02-02T18:46:00.004+01:002012-02-02T19:53:31.444+01:00Democràcia?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJfINab94tKxtdC6y1ne7BGq0RnemPIpiQklapfIXoyzHul5ydDyMsaGq6C3tkUush-dbKvBsk0wqhgzGqZiJLAgJzmUA7JvBuuj3afXf4nUeICQX-g_Djp3yj2V7ncBd5ptV3Vp-s2rGw/s1600/indigna%2527t.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 180px; height: 218px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJfINab94tKxtdC6y1ne7BGq0RnemPIpiQklapfIXoyzHul5ydDyMsaGq6C3tkUush-dbKvBsk0wqhgzGqZiJLAgJzmUA7JvBuuj3afXf4nUeICQX-g_Djp3yj2V7ncBd5ptV3Vp-s2rGw/s320/indigna%2527t.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5704609364650716450" /></a><div style="text-align: justify;">Sovint ens escudem en la frase "a mi no m'agrada la política" per dir que <i>passem</i> de la política. I la veritat és que cada cop hi ha menys gent que va a votar, menys gent que surt a manifestar-se pels carrers i que reivindica allò que és seu. Ens hem tornat conformistes o, més ben dit, ens han tornat conformistes. Sí, perquè després de molts anys de dictadura, quan va arribar la democràcia la gent es va relaxar. De nou, es retornava el dret del poble d'escollir els seus representants polítics i va semblar que ja estava bé. Fa ja gairebé un any, un grup de ciutadans, joves i no tant joves, van reivindicar que un altre món era possible, que no ens havíem de conformar amb una democràcia que ho és tot menys real, que no protegeix els més dèbils sinó els més forts. A poc a poc, però, la bombolla d'ideals del moviment del 15-M es va anar desinflant i ara podem dir que tornem a estar més o menys com abans. És trist, perquè tot plegat beneficia el sistema contra el que hauríem de lluitar. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Que ens apugen els impostos? Què hi farem... Que ens tanquen el CAP del barri? Haurem de vigilar de no posar-nos malalts... Que ens faran pagar per receptar-nos medicaments? És que hi ha molt deute públic... Que a Barcelona les noves escoles bressol seran concertades (és a dir, un negoci privat que rebrà subvenció de tots els barcelonins i que, a més, ens cobrarà una milionada pels serveis)? És que tantes coses no es poden cobrir... Que ja no hi haurà sisena hora als centres públics? Doncs haurem de pagar un professor particular. Qualsevol d'aquestes notícies ens haurien d'haver fet sortir al carrer als milions de catalans, però després a les manifestacions continuem sent quatre gats. I, de fet, jo quan hi vaig, ho faig per consciència política i personal, més que no pas pensant que servirà d'alguna cosa. Perquè aquesta batalla, com moltes d'altres, l'han guanyada els polítics. Aquest sentiment de derrota generalitzat, aquest pensament de "faci el que faci, les coses no canviaran", ens l'han procurat els qui haurien de vetllar pel nostre benestar i que, en canvi, miren pel seu benefici. I, en el fons, cada cop que hi ha eleccions, arribo a la conclusió que tenim el que volem o ens mereixem. Després de les moltes retallades del govern català, CiU va aconseguir la majoria de vots a les municipals i a les generals. Després del que van significar els vuit anys d'Aznar, el PP va guanyar per majoria absoluta les eleccions generals.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el fons, crec que més enllà d'assignatures que es posen o es treuen del currículum escolar, el que haurien de fer és ensenyar a pensar, a ser crítics i reflexius. Cal que les noves generacions no <i>passin</i> de la política, sinó que la refacin. No pot ser que ens facin fàstic casos com el dels vestits del senyor Camps, que resulta que no és culpable de rebre suborns tot i que hi ha escoltes que demostren que va rebre regals i documents que demostren que va adjudicar projectes a aquests homes tan <i>generosos</i>, però que no hi fem res per canviar-ho, ja que aquest senyor va guanyar amb majoria absoluta a la Comunitat Valenciana. És inconcebible des del punt de vista lògic que un treballador voti un partit de dretes, que beneficia els interessos dels rics i poderosos, però ho fan. Dubto jo que a Espanya hi hagi tanta gent de classe alta perquè el PP obtingui una majoria absoluta a les urnes, com va passar, així que... </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el fons, el gran problema -o, si més no, un dels més importants- que tenim és que la gent més que votar, el que fa és anar com una baldufa d'un lloc a un altre, entre els dos partits majoritaris. I als polítics ja els va bé. "Apa, ara et tocarà a tu manar. D'aquí a vuit anys, m'hi posaré jo" deuen pensar. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com volem que les coses canviïn si no fem res per canviar-les? Una flor no fa estiu, és cert, però moltes flors acaben fent la primavera. La imatge de la plaça de Catalunya o la plaça del Sol plena a vessar de gent que reclamava que un altre món era possible és la mostra que estem indignats i fins als nassos d'aquesta mentida que ens han venut que es diu democràcia, però que tan sols és el dret a votar (això sí, perquè acabin guanyant els dos partits principals). Ens han fet que arreli dins nostre la idea que fem el que fem, res no canviarà, però en el fons no és veritat. El problema és que no ens ho creiem. I el repte és saber si algun dia direm "PROU" tots junts. Perquè aleshores sí que serem invencibles. </div><div><br /></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-24442379663272619692012-02-01T16:05:00.006+01:002012-02-01T17:14:28.487+01:00Les orelles del llop<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8cABkgYoX-WcnK2E49C9fFJaQWqCTKU95LiHCZ4-MY9f8TRHc6wU8Y3rdPMM_EXv_waC8PYknCCJ38McY3p6Q_rPT0An4QNn2DGayJVzZfZkfIRSWEe8MFu7kLPnC74e9KCRfv4grruAm/s1600/ll_caixadelstrons.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 163px; height: 103px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8cABkgYoX-WcnK2E49C9fFJaQWqCTKU95LiHCZ4-MY9f8TRHc6wU8Y3rdPMM_EXv_waC8PYknCCJ38McY3p6Q_rPT0An4QNn2DGayJVzZfZkfIRSWEe8MFu7kLPnC74e9KCRfv4grruAm/s320/ll_caixadelstrons.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5704200720974354146" /></a><div style="text-align: justify;"><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; ">Avui hem començat a veure-li el llautó al Govern espanyol. En un sol dia, dues notícies que esgarrifen: el ministre d'Educació ha suprimit l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i el ministre de Justícia ha anunciat que modificarà la llei de l'avortament.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; ">D'una banda, el senyor Wert, ministre d'Educació, ha justificat la supressió de l'assignatura perquè era "adoctrinant" i per això la canviarà per Educació Cívica i Constitucional, amb l'objectiu que es conegui la Constitució i sota la premissa que no es caigui en l'adoctrinament ideològic. És clar, no hi haurà les "qüestions controvertides" de les quals no volen parlar els populars, com el matrimoni entre parelles del mateix sexe o els tipus de famílies diferents que hi ha... Ara bé, no es pot justificar la decisió amb mentides, com els exemples posats d'adoctrinament, que en realitat són extrets d'un assaig crític precisament amb l'assignatura, que no era un manual de text, però que va ser usat com si ho fos per les files populars per criticar la matèria (</span><a href="http://www.escolar.net/MT/archives/2012/02/requiem-por-la-ciudadania.html" style="font-family: Verdana, sans-serif; ">http://www.escolar.net/MT/archives/2012/02/requiem-por-la-ciudadania.html</a><span style="font-family: Verdana, sans-serif; ">).</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; ">I, de l'altra, el ministre Ruiz-Gallardón ha anunciat canvis en la llei de l'avortament. Primer va dir que se'n retiraria el paràgraf que fa referència al dret de les menors de 16 i 17 anys a realitzar la interrupció de l'embaràs sense haver-ho de comunicar als pares o tutors. Fins aquí, la cosa anava bé, perquè és cert que aquest apartat havia generat polèmica fins i tot entre els més progressistes. Però avui ha anat més enllà: la llei tornarà a la de 1985, que establia tres supòsits per avortar: malformació del fetus, violació i risc per a la mare. El pitjor de tot plegat és la justificació que ha fet servir. Diu que el més progressista que ha fet mai és defensar el dret a la vida. Vaja, ara resultarà que els proavortistes som, a més de males persones que anirem a l'infern, retrògrades i els catòlics i conservadors són progressistes. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; ">Després de tenir les dues notícies al meu cap com en una coctelera, em venia una vegada i una altra una reflexió que sempre em faig: per què els sectors catòlics no s'acontenten de tenir parroquians -a qui atemoreixen amb idees sobre el cel i l'infern, sobre pecats i altres bajanades-, sinó que, a més, volen que la resta combreguem amb les seves idees, que ens les empassem com qui s'empassa un verí? Si l'assignatura que hi havia era adoctrinant, que no ho serà aquesta, que imposarà idees de la Constitució, un text inamovible i caducat que ningú no s'atreveix a tocar? Per no parlar del que hi afegiran de la seva collita. És evident, però en aquest cas seran les seves idees, les que promourà i això és diferent. Ja ho diuen, que la Història, l'escriu qui guanya, i en tenim molts exemples al llarg dels segles, i en especial en els darrers cinquanta anys. </span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; ">I, sobre el senyor Gallardón i les seves paraules, en primer lloc caldria que llegís la definició de progressista del diccionari, que crec que no ho té clar. I, en segon lloc, em pregunto per què feia nosa una llei que donava llibertat a les dones per escollir què fer en cas d'un embaràs no desitjat, però no les obligava en cap cas a avortar i per què és bona aquesta llei que obligarà les joves a marxar fora del país, a anar a clíniques privades i justificar un risc psicològic greu per avortar o bé a tenir una criatura que no volen o que els espatllarà la vida per sempre. Jo, per començar, hi veig una intromissió en l'àmbit privat de les idees religioses. Entre una cosa i l'altra, l'únic que tinc clar és que l'Església s'ha tornat a colar en la política. El PP ja ha obert la caixa dels trons. Ja podem tremolar...</span></p></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; "><span ><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-51072593441483775662012-01-24T17:21:00.003+01:002012-01-24T17:51:38.284+01:00Nit de Nadal<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDWO-OzLbboU2zf_VxxbdOsHIQH_xFnMXAxf_M_MMQIfVo_P8Y32bkrvPpKCgB3poC3HQnFwFLQ45pixvHWUuqV69v8hw8rFJ7aYdTaJIHKUH01x1AeWqPORdxdbO5d-DN_mwuDMBJYl4B/s1600/DSCF1352.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDWO-OzLbboU2zf_VxxbdOsHIQH_xFnMXAxf_M_MMQIfVo_P8Y32bkrvPpKCgB3poC3HQnFwFLQ45pixvHWUuqV69v8hw8rFJ7aYdTaJIHKUH01x1AeWqPORdxdbO5d-DN_mwuDMBJYl4B/s320/DSCF1352.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5701242164178510642" /></a><br /><span >Aquest any, per primera vegada (i espero que no l'última), vam celebrar la nit de Nadal a casa. Normalment anàvem a casa dels meus pares, però ells treballaven fins tard i vam decidir fer nosaltres el sopar. A més, vam pensar que podíem sopar amb els pares respectius, tots sis a casa. Així, els pares de la meva parella tampoc no sopaven sols. Més que per celebrar el Nadal, ens feia il·lusió tenir convidats a casa. I, com a dona, vaig voler fer un regal a dues dones molt importants que es farien un fart de cuinar la resta de dies: la meva mare i la meva sogra. </span><div><span ><br /></span></div><div><span >Amb tota la il·lusió del món, em vaig posar a mirar blogs de cuina en recerca de receptes per fer aquella nit. Vam optar per fer un pica-pica, un plat principal i postres. </span></div><div><span ><br /></span></div><div><span >El menú va ser el següent: </span></div><div><span ><br /></span></div><div style="text-align: -webkit-auto;"><span >1. Pica-pica: miniquiches de cheddar, pera i ceba caramel·litzada (del blog Dulces bocados); pasta de full de sobrassada i mel (del blog Cogollos de agua), en aquest cas vam fer servir pasta de full i no massa d'empanadilles; sorpreses de gambes i iogurt grec; cistelletes i tartaletes de botifarró i poma amb ous de guatlla o formatge de cabra; miniquiches de carbassó (del blog A mí lo que me gusta es cocinar); crestes de salmó a l'aroma de llimona (originàriament havien de ser croquetes, però la massa va quedar un pèl líquida) i boletes de patata i parmesà.</span></div><div style="text-align: -webkit-auto;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: -webkit-auto;"><span >2. Plat principal: canelons de foie amb bolets.</span></div><div style="text-align: -webkit-auto;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: -webkit-auto;"><span >3. Postres: gotets de pastís de formatge amb fruits vermells (del blog Recetas del Señor Señor).</span></div><div style="text-align: -webkit-auto;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: -webkit-auto;"><span >La veritat és que va ser tot un èxit, i això que tenia a taula una de les crítiques culinàries més exigents: ma mare. A més, tots van coincidir que la cita es podria repetir cada any, així que potser hem instaurat la nit de Nadal a cals Flores-Catalán. I n'estem molt contents!</span></div><div style="text-align: -webkit-auto;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: -webkit-auto;"><span >Tot i que sembli la mateixa foto que en l'entrada anterior (el lloc és el mateix i hi ha alguns plats repetits), no ho és. Hi falten els canelons i les postres, que estaven a la nevera quan vaig fer la foto.</span></div><div style="text-align: -webkit-auto;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: -webkit-auto;"><span ><br /></span></div><div style="text-align: -webkit-auto;"><span ><br /></span></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-35378419418737105802012-01-22T11:29:00.004+01:002012-01-22T12:01:23.784+01:00La inauguració del pis<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwWqfe2sk9QXsYEy69OnG-c4IFv5-12sN2dd3N1ooA-1qZHp-nHVAtDqgs3kIBvVK8szQwf5zQw0vXhKKqt03Q7-lrEnEe_Fq6D5b2D-fVVBFZCmt-Dsu5_Jo4FyshmvH0C67aL93JieMu/s1600/DSCF1349.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwWqfe2sk9QXsYEy69OnG-c4IFv5-12sN2dd3N1ooA-1qZHp-nHVAtDqgs3kIBvVK8szQwf5zQw0vXhKKqt03Q7-lrEnEe_Fq6D5b2D-fVVBFZCmt-Dsu5_Jo4FyshmvH0C67aL93JieMu/s320/DSCF1349.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5700409474939177314" /></a><br />A finals de juny vam fer un pas important amb la meva parella: ens vam comprar un pis. La veritat és que ja estàvem una mica desil·lusionats perquè no trobàvem res que s'adeqüés al que ens agradava o al que podíem pagar. És cert que quan vam començar a mirar pisos, en començaven a baixar els preus, però encara estaven a preus prohibitius. A més, la tasca de buscar pis et fa veure que hi ha gent molt manetes per fer fotos, ja que hi ha pisos que, quan els vam anar a veure, eren molt diferents al que havíem vist per fotos. Però un dia la sort ens va somriure i vam trobar el nostre pis. La veritat és que ens feia molta por embrancar-nos en un projecte tan important -i més amb la situació econòmica i laboral que hi ha actualment-, però ens vam dir que era o ara o mai i ens vam decidir a fer el pas. I no ens n'hem penedit. <div><br /></div><div>Com sempre, això sí, vam fer les coses de pressa. En quinze dies ja estàvem vivint al pis. Van ser dues setmanes plenes de feina: treure paper de les parets, pintar, netejar, posar parquet... I, a més, enmig de tot plegat va néixer el Marc, el nostre nebot. Com a resultat, van quedar alguns detalls per polir, que continuen com es van deixar. Som uns desastres! </div><div><br /></div><div>Bé, com és natural, vam convidar la família i els amics a veure el pis i en vam fer algunes inauguracions per parts, que som molta colla en total. En alguns els casos, vam fer un dinar i en d'altres, un sopar, però l'element comú va ser que vam fer platets nous que havia tret de blogs de cuina. Per desgràcia, no vaig fer fotos de totes les meves "creacions", només la darrera vegada. Així, doncs, aquí teniu els plats que vam fer per a la inauguració del pis amb part de la colla. </div><div><br /></div><div>1. Aperitius: minichiches de carbassó (del blog A mí lo que me gusta es cocinar), crestes de sobrassada i mel (apareixen en molts blogs), sopreses de gambes i iogurt grec (del blog A'punto), cistellets de botifarró i poma amb ous de guatlla o formatge de cabra (també apareix en diferents blogs). </div><div><br /></div><div>2. Primer plat: carbassons farcits de bolets (aquesta recepta és de les primeres que em va donar la meva amiga Irene). </div><div><br /></div><div>3. Segon plat: rotllets de pollastre farcits amb mozzarella i tomàquets secs en oli (vaig fer una barreja de dues reeceptes: els rollitos caprese del blog Cogollos de agua i rotllet de pollastre del blog Y sigo en la cocina).</div><div><br /></div><div>4. Postres: pastís de formatge i galetes oreo (la recepta original era un suflé, però a mi no em va pujar tant. Això sí, estava de vici!). </div><div><br /></div><div>Aquí us deixo una foto perquè ho jutgeu vosaltres mateixos. Els convidats van dir que tot era molt bo. </div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-28883222512052886962012-01-22T11:13:00.002+01:002012-01-22T11:22:09.635+01:00De cuinetesFa ja uns mesos que estic de cuinetes. Li he trobat el gust a això dels fogons i, sobretot, el forn. L'única pega és la factura de la llum, que des que ens vam mudar ha augmentat considerablement. <div>Entre l'afició de la Irene per fer postres, especialment pastissos i el fet que va començar a fer un blog de cuina, vaig començar a mirar blogs de cuina i a poc a poc, m'hi he anat aficionant. Tant, que cada dia en repasso els favorits, que ja en són entre 30 i 40, a la recerca de receptes fàcils i gustoses. De mica en mica, he anat elaborant un recull de receptes a partir de copiar-les dels blogs. Així, quan en vull fer una, no cal que recordi el blog on era i la hi busqui, tan sols m'he de mirar el meu word. Tot i que jo no arribaré a fer un blog especialitzat en cuina, sí que volia "mostrar" les meves experiències culinàries, així que aquí estic, gairebé quatre anys després de la darrera entrada en aquest blog, tornant-hi de nou, aquest cop, però, no per penjar-hi els meus relats o pensaments, sinó les meves fotos i provatures culinàries. La propera entrada, doncs, ja inclorà fotos dels resultats de tantes estones a la cuina. </div><div><br /></div><div>Hola de nou!</div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-88169037118085092702007-08-30T08:04:00.000+01:002007-08-30T08:18:33.968+01:00Les coses importants<img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5104388962135046786" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 251px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px; TEXT-ALIGN: center" height="88" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjXzV3UsUNBOM0Y3VXrHRwMXNZY-jKR1jsZ6gRDTTqt_tvv34GNsnpuilqw01ijZa0KCWLNv4_RSti8iLXZu009PTbDRLTG1Y05YFt8A4GQ2laIxXqDGtNCfnV84n50wnuZw_2wqYgNCbk/s400/llegir+i+escriure.jpg" width="208" border="0" /><br /><blockquote><p align="justify"><span style="font-family:verdana;">Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Que un núvol no ens faci creure que no surt el sol.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Que una llàgrima no ens faci pensar que no riurem mai.</span><br /></p><p align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Que la tristor no ens faci oblidar que podem ser feliços.</span><br /></p><p align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.</span><br /></p><p align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Que un got mig buit estigui també mig ple.</span><br /></p><p align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Que un gra de sorra no sigui mai una muntanya.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Que un fracàs no sigui mai una derrota.</span><br /></p><p align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Que les vanalitats no tapin allò que és important.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Que una baralla no sigui un motiu de rencúnia.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Que la tristor no sigui mai per sempre, sinó per ara.</span></p><p align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.</span></p><p align="justify"><br /></p><p align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></p></blockquote>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-3908755581202401532007-08-01T20:03:00.001+01:002012-02-16T20:41:00.808+01:00El llenguatge sexista<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilvtwGW6x5rPEDLbu418gROY0GRV85lGvuMHwYne17rKtLZn6LhnAZ3OFRUxULYny8xZhrn48rih4xWHCankTwccFvqf0lP-6Ys1BzWvllPUOGXdgfoeEpBoAFmWNjR213DiP-WwjvKEr-/s1600-h/s%C3%ADmbol+femen%C3%AD.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5093810935804994050" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilvtwGW6x5rPEDLbu418gROY0GRV85lGvuMHwYne17rKtLZn6LhnAZ3OFRUxULYny8xZhrn48rih4xWHCankTwccFvqf0lP-6Ys1BzWvllPUOGXdgfoeEpBoAFmWNjR213DiP-WwjvKEr-/s400/s%C3%ADmbol+femen%C3%AD.jpg" border="0" /></a> <span style="font-family:verdana;">Els mitjans de comunicació es van fer ressò de la decisió de l’Ajuntament de Fuenlabrada (Madrid) de “feminitzar” els senyals de trànsit. Així, doncs, el políticament correcte ha fet que a la meitat dels passos de vianants i dels semàfors de la ciutat, hi hagi la imatge d’un ninotet amb cuetes i faldilla. Aquest és només un dels nombrosos exemples que promouen, sobretot els polítics, per mostrar i corregir el masclisme que hi ha en la societat.<br /><br />Aquesta recerca de la igualtat de sexes, que es va iniciar fa molt de temps i que s’ha convertit en norma gairebé en tots els àmbits de la nostra vida, és la que m’ha dut a escriure aquesta petita reflexió, que no pretén ser doctrina, sinó tan sols expressar el punt de vista filològic de l’assumpte.</span><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Per començar, hauríem de partir de dues premisses inicials: la primera, que la llengua és un mitjà de comunicació entre les persones; i la segona, que cal entendre el cervell com una calaixera immensa, plena de calaixets que contenen tota la informació dels sons, la grafia, el significat i l’estructura de la llengua. I aquests calaixets, interaccionen a partir d’unes regles de combinatòria que aprenem.</span></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Pel que fa al gènere, la seva formació és similar, però parteix d’una premissa diferent. Al contrari del que sempre ens han dit, els mots no són masculins i femenins, sinó que el seu gènere és inherent, de manera que són masculins o femenins, però hem establert una relació de significat entre ells i al nostre cervell, per a referir-nos al conjunt, hem agafat la forma més senzilla (el masculí acostuma a tenir marca zero de gènere, mentre que el femení es caracteritzar per tenir la marca -a). D’aquesta manera, tenim dues formes diferents, per exemple, per al mot gat: una, que significa animal felí masculí, i l’altra que significa conjunt d’animals felins masculins i femenins (tant en singular com en plural). La tendència a fer servir la forma masculina i femenina, lluny de mostrar una igualtat entre els gèneres, és redundant perquè [gats]i[gates] significa [gats i gates] i [gates].<br /><br />Però és que aquesta persecució del políticament correcte es queda sense arguments davant els casos com mosca o papallona. Aquests mots, usats en genèric, coincideixen amb la forma femenina. Què passa amb el col·lectiu de mosques o papallones masculines, és que ningú no els defensa davant d’aquest “feminisme” lingüístic? Un altre cop, l’explicació és que agafem la forma més senzilla (que en aquest cas és la femenina) per a parlar del conjunt.<br /><br />Deixant de banda si és correcte lingüísticament o no aquesta duplicació de gèneres, si hem dit que la llengua ha de ser un mitjà comunicatiu, l’ús d’ambdues formes entorpeix el nostre objectiu. Proveu, si no, a llegir aquest petit text: “Estimats i estimades socis i sòcies de l’Associació de Veïns i Veïnes, us anunciem que farem excursions de dos dies amb aquells nens i nenes i pares i mares que ho vulgueu. No cal que estigueu massa preparats i preparades físicament, tan sols heu d’estar motivats i motivades. Pel que fa als nens i nenes, és una bona idea que ells mateixos i elles mateixes es facin la motxilla, perquè així començaran a ser una mica més autònoms i autònomes. Esperem que us engresqui la idea i que us hi apunteu.”<br /><br />A tall de resum, doncs, és incorrecte des del punt de vista lingüístic pensar que hi ha un ús masclista de la llengua, ja que hem vist que els mots genèrics poden coincidir amb la forma masculina o bé amb la femenina, perquè agafen la més senzilla. L’ús de les dues formes, lluny de ser una mostra d’igualtat, mostra la superioritat del femení, que es repeteix. I, per sobre de les consideracions lingüístiques, entorpeix la comunicació.<br /><br />Aquesta percepció del sexisme de la llengua, no té una raó estrictament filològica, sinó que hi té molt a veure la percepció de ser o no una societat masclista. La llengua és neutra, ara bé, la intenció i les actuacions de la gent poden ser masclistes o no. Això és el que s’ha de combatre, però no pas a força d’incorreccions lingüístiques o de ninotets que volen simbolitzar les dones -i que, a més, es basen en un model estereotipat -, sinó amb polítiques de debò, que no discriminin les dones, per exemple, a la feina, on encara preval que és menys apta que un home, que hi faltarà més perquè és mare, on cobren en molts casos menys que els homes per fer la mateixa tasca. Una bona política d’igualtat no és que canviïn els senyals de trànsit o que s’afegeixin els mots femenins. Una bona política d’igualtat és que homes i dones tinguin els mateixos drets i deures, que s’eradiqui la idea de la inferioritat de la dona. I per a això, encara ens queda molt de camí per recórrer.</span></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-3322296402041318062007-07-29T08:52:00.000+01:002007-07-29T08:54:57.331+01:00Sinceritat<div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsvbJj-7rYJLnuiYVnPzxlxASZtT4GiQSyM5EVFr_Lp9VzNVVV0YUWQtls3206MZIs-f8TdA7EpvLtKtLRRYglI260nQC2cIPt3_An6dzLY0OUyEZ-1XgJRMGyKDJjZVnupXIDo30DeoHs/s1600-h/Veritat.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092524150718210546" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsvbJj-7rYJLnuiYVnPzxlxASZtT4GiQSyM5EVFr_Lp9VzNVVV0YUWQtls3206MZIs-f8TdA7EpvLtKtLRRYglI260nQC2cIPt3_An6dzLY0OUyEZ-1XgJRMGyKDJjZVnupXIDo30DeoHs/s400/Veritat.jpg" border="0" /></a><br /><div align="center">"Una veritat fora de temps </div><br />de vegades pot fer més mal<br /><br />que una mentida"<br /></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-13791185339125459102007-06-18T08:48:00.000+01:002007-06-18T09:12:38.766+01:00Art?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9_KRpSrsAMX-rOpX4bz7MjNYNi4qH2Fb-6VWsZYomWCNqorgqnYjvXMYL2Uwp8cEZ9NCCWF0HbiuRLzaBeeUTCvr6d1I42mEU0eIiMq-dretwcWas3hrgFuurdTaeBs7gpuVJ3Nd5TsRC/s1600-h/toros.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5077314212657854322" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9_KRpSrsAMX-rOpX4bz7MjNYNi4qH2Fb-6VWsZYomWCNqorgqnYjvXMYL2Uwp8cEZ9NCCWF0HbiuRLzaBeeUTCvr6d1I42mEU0eIiMq-dretwcWas3hrgFuurdTaeBs7gpuVJ3Nd5TsRC/s400/toros.jpg" border="0" /></a> Ahir es va tornar a encendre la polèmica sobre les curses de braus. Barcelona, declarada ciutat antitaurina, va acollir una gran corrida, apadrinada per famosos i anònims i rebutjada per gent anònima.<br /><div align="justify">Aquesta tradició, que s'entesten a declarar gairebé patrimoni de l'espanyolisme més pur, era present arreu d'Europa i es va anar eradicant a mesura que els països progressaven. En canvi, aquí s'ha convertit en la icona d'allò purament espanyol, com si els braus i les sevillanes fossin l'únic que ens defineix com a espanyols. Home...</div><br /><div align="justify">Destriar allò que és art del que no ho és no pot ser mai una tasca objectiva, sinó, que li diguin al Ferran Adrià. Sempre es parteix de la subjectivitat de cadascú. Ara bé, decidir què és tortura i que no ho és, és molt més senzill. Segons el diccionari, torturar vol dir "sotmetre a un patiment físic o moral intolerable" i ningú no podrà negar que els braus pateixen, per tant, se'ls tortura. Per tant, si de veritat aquesta tradició és considerada un art, és un art macabre. Què pensaríem d'algú que promou l'art dels nus infantils? Que és gairebé pederastia. I dels qui maltracten les dones? Sí, és clar que algú dirà que una persona no és el mateix que un animal, però no s'aferma així la idea de la prepotent superioritat de l'home?</div><br /><div align="justify">Si la tauromàquia és un art, voldria pensar que no serà més o menys art segons si el patiment animal és major o menor. Vull creure que no som tan brutals, tan primitius. Si és un art per si mateix, el fet de veure fer cabrioles al torero de torn ens hauria de fer buscar una terme mig. Per exemple, les estocades, enlloc de fer-les amb barres que punxen, es podrien fer amb barres que marquin amb color l'animal: és igual de visual, però el toro no pateix. L'estoc final, que demostra la supremacia de l'home sobre el brau, es pot fer igualment amb color. D'aquesta manera, l'espectacle és el mateix i l'animal pot tornar a caseta després.</div><br /><div align="justify">Si tot això no ha estat possible fins ara, ens haurem de preguntar quina mena de sang corre per aquells que gaudeixen veient com el toro cau, després de múltiples punxades, i quina mena de societat avançada som, que permetem que això encara es faci. I, com a apunt final, tan sols cal remarcar que, aquesta superioritat humana és falsa, en tant que els braus són preparats per sortir a la plaça (no mengen i són provocats, perquè siguin més violents i alhora tinguin menys força) i abans que aparegui el torero, sovint el matador amb el cavall fa la feina bruta de punxar-lo prou com perquè sigui menys amenaçant.</div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-32576107882780384792007-06-16T07:19:00.000+01:002007-06-16T07:28:35.065+01:00Amics<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjETwWCkRR8A_d2VV78ZnuFXfjy7-Ktwzg2iWWmqqTp1-2rUvY_9hc4_I6C9RE6oLiieCZIEI2MYqIvFXJZ5dumKPAEasENzbgaacI3DMGdoQXj4vxS0xFQOtTvJfTqE_I6h8SDwv7oX354/s1600-h/planta.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5076544949655402338" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjETwWCkRR8A_d2VV78ZnuFXfjy7-Ktwzg2iWWmqqTp1-2rUvY_9hc4_I6C9RE6oLiieCZIEI2MYqIvFXJZ5dumKPAEasENzbgaacI3DMGdoQXj4vxS0xFQOtTvJfTqE_I6h8SDwv7oX354/s400/planta.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;"><br /><blockquote><div align="center"><span style="font-family:verdana;">"Els veritables amics són aquells </span></div><div align="center"><span style="font-family:verdana;">capaços de sorprendre't </span></div><div align="center"><span style="font-family:verdana;">quan creus que el món </span></div><div align="center"><span style="font-family:verdana;">ja no et pot oferir res que t'impressioni</span></div><div align="center">i de crear-te un somriure nou<span style="font-family:verdana;">"</span></div></blockquote></span>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-42827359194771652142007-06-15T07:22:00.000+01:002007-06-15T07:38:20.509+01:00La sort<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbDO8NGp5nw9aBSdVm_I8NbWO-BidDtiKpOJ5wq3INom1R2kNKCuLuM4TNFWEy7v8jhlnuB-Abn80R7jdgsN1nktih8UMYp0QvtX2ko_sx3-0hmvyRlzCinndOTv66Ys4HpfstDpa4GDDE/s1600-h/daus.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5076176587490293586" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbDO8NGp5nw9aBSdVm_I8NbWO-BidDtiKpOJ5wq3INom1R2kNKCuLuM4TNFWEy7v8jhlnuB-Abn80R7jdgsN1nktih8UMYp0QvtX2ko_sx3-0hmvyRlzCinndOTv66Ys4HpfstDpa4GDDE/s400/daus.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:verdana;">Quan, després de molt de temps, la sort truca a la nostra porta, pensem que es tracta d'això, de sort i res més. Però si mirem més enllà del resultat final, veurem que la sort no existeix, tan sols l'esforç constant ens fa arribar allà on volíem. Potser l'atzar fa que, després de molts intents, aconseguim allò que desitjàvem, però és només un últim granet de sorra.</span><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">La sort és per a qui se la treballa, per tant, no podem parlar de sort. Si guanyes la loteria, no és sort, és l'atzar que fa que aquell dia et toqui a tu, després de tots els anys que fa que hi jugues. Quan et truquen per oferir-te una bona feina, no és sort, és l'atzar que fa que agafin el teu currículum, que diu que estàs sobradament preparat per fer aquella feina. Quan trobem allò que crèiem que havíem perdut, no és qüestió de sort, sinó fruit de la casualitat, perquè tard o d'hora ho havíem de trobar, després de regirar-ho tot.</span></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Per això, enlloc d'agrair la sort que hem tingut, caldria anar més enllà i reconèixer que alguna cosa haurem fet bé per arribar a tenir el que volíem. Cal, doncs, més autoestima, més confiança en els altres i en el món. Perquè, si només hi veiem la mà de la sort, estem infravalorant les nostres capacitats.</span></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-25772487756455996242007-06-01T11:43:00.000+01:002007-06-01T11:50:51.718+01:00El got mig ple<div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Vas prometre que aquest cop seria diferent. Vas prometre que ja n'hi havia prou. S'havia acabat el temps de la por, de la ràbia, de la impotència. Aquest cop, no. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Però, de sobte, tot va canviar. I aquell ésser poderós que et sotmetia, de cop s'havia tornat indefens als teus ulls. La força s'havia esvaït i allò que sempre havies sabut però mai havies vist es va fer evident als ulls del món. Allà, arraulit, aquell ésser que tant havies estimat i odiat alhora, demanava ajuda. I, per molt que la ràbia i la impotència encara es mantenien latents al fons del teu cor, vas allargar la mà i vas ajudar-lo a que s'aixequés. I vas prometre que vigilaries tots els seus passos, que sempre et trobaria al seu costat.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Per sobre de la ràbia, de la impotència i de la por hi havia l'estimació, els temps viscuts i tot el que t'havia donat. Perquè el got, al cap i a la fi, sempre es pot veure mig ple.</span></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-54367441569807328112007-05-08T13:30:00.000+01:002007-05-08T13:48:22.036+01:00El punt de vista<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRnom8Xit-Bbm_N4Mx-Y8i84Ev1t5B61Y_Y_UQEXhTBYjyweUGHtstQuDwAqBli6eKxFsdqc_5ANt8LZNO63B5jpVSxLkLT3lxKf4m37QswAxXagDRzUjYgx47kQS1aq0XFHk-602Xyj0U/s1600-h/plou+i+fa+sol.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5062170597933494098" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRnom8Xit-Bbm_N4Mx-Y8i84Ev1t5B61Y_Y_UQEXhTBYjyweUGHtstQuDwAqBli6eKxFsdqc_5ANt8LZNO63B5jpVSxLkLT3lxKf4m37QswAxXagDRzUjYgx47kQS1aq0XFHk-602Xyj0U/s400/plou+i+fa+sol.jpg" border="0" /></a> Tot a la vida depèn del punt de vista de qui ho mira, de qui ho escolta, de qui ho llegeix... Tot depèn del prisma subjectiu de qui fa o rep l'acció i, per tant, sovint no podem dir si una cosa és bona o no, si una acció és correcta o no o si la nostra vida és una merda o no. Tot depèn de la subjectivitat que impregna els nostres actes.<br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Quan una persona es troba en un bon moment, sempre pensa "Ja veuràs com s'espatlla", perquè som així, perquè sabem que som éssers infeliços per naturalesa. I, és clar, el moment arriba i, malgrat estar-ne preparats, és com un huracà en una platja: després de passar-hi, tan sols hi ha destrosses, tristor i mort. Per la mateixa regla de tres, enmig d'una mala època hi ha moments en què la llum del sol ens arriba a tocar la pell i sentim que som feliços ni que sigui un instant, malgrat que sovint ens oblidem d'intentar buscar aquesta escletxa de llum qu ens ajudi a sortir del pou.</div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-81661850969123286352007-05-05T09:34:00.000+01:002007-05-05T09:38:46.062+01:00Silenci<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEW4rkvJfgMx9B40KbGlIb05fxU1vfMBFMacreZP8eh4xz6fSgYyETbRbh5SDJJLA2C-ktz6ieuSRNwZ03YnP6aReGgKdRaAZFppxOLa3iKRoI4V-RcJAoiZgaIGj_LKsWgjE8KmCs1zJJ/s1600-h/callar.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5060992930785832770" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEW4rkvJfgMx9B40KbGlIb05fxU1vfMBFMacreZP8eh4xz6fSgYyETbRbh5SDJJLA2C-ktz6ieuSRNwZ03YnP6aReGgKdRaAZFppxOLa3iKRoI4V-RcJAoiZgaIGj_LKsWgjE8KmCs1zJJ/s400/callar.jpg" border="0" /></a><br /><span style="font-family:verdana;"><br /><div align="center"><blockquote><span style="font-family:verdana;"><div align="center"><blockquote><blockquote><span style="font-family:verdana;"><div align="center">"Som senyors d'allò que diem</span></div><br /><div align="center"><span style="font-family:Verdana;">i esclaus d'allò que callem".</span></div></blockquote></blockquote></span></div></blockquote></span></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-7917645696995468592007-05-02T08:42:00.000+01:002007-05-02T09:06:43.836+01:00Una mà de cartes<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9mLfNCz3WZ0hSxo7JvubV36QRFaDtAUZTgfNHogyM__ELy1JsfxmIDJ5TtXMT4OEHMNnslXb29Yl8k_URSTourvRdM1AQHi_primyu_E_a4QfeKP6UQhR8Bl_3XUfGN6mBcitr7_91fL3/s1600-h/pòquer.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5059870050240999218" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 123px; CURSOR: hand; HEIGHT: 108px" height="79" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9mLfNCz3WZ0hSxo7JvubV36QRFaDtAUZTgfNHogyM__ELy1JsfxmIDJ5TtXMT4OEHMNnslXb29Yl8k_URSTourvRdM1AQHi_primyu_E_a4QfeKP6UQhR8Bl_3XUfGN6mBcitr7_91fL3/s400/p%C3%B2quer.jpg" width="123" border="0" /></a> <span style="font-family:Verdana;">L'havien trucat per anar a l'empresa a parlar sobre el nou contracte. Tot havia anat molt de pressa: entrevista ràpida i al dia següent lloc de feina i sou. Se sentia feliç, com qui té la millor mà de cartes en la darrera jugada.</span><br /><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;"></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Va arribar a l'hora indicada, fins i tot cinc minuts abans -que sempre queda bé-. Quan el van fer passar al despatx del gerent, alguna cosa se li va posar malament a la boca de l'estòmac. "Hauré de deixar de prendre cafè" va dir-se, al temps que ja pensava en tot allò que significava el nou contracte. Ja havia anat al banc a parlar d'una hipoteca, havia parlat amb el venedor d'aquella preciositat de pis del carrer del Clot, tot exterior i amb quatre habitacions -perquè hi juguin els nens, quan arribin...-. Ja havia trucat a la dona per quedar per dinar i donar-li la bona notícia. "Vida meva, tenim una cosa a celebrar: m'han fet contracte a l'empresa...Indefinit!". </span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">"Indefinit". Aquella paraula era la bareta màgica que obria les portes de qualsevol desig. Tal com s'havia esperat, els preus pujaven sense parar i els llocs de treball eren eventuals a la majoria d'empreses, per això "indefinit" era la clau de l'èxit.</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">El gerent va arribar amb expressió serena i el va fer seure al despatx. Els nervis el van trair de bon principi a l'home, i ell ho va notar. De seguida va saber que allò era una partida de pòquer, la partida de la seva vida, i ell no duia la millor jugada. En cinc minuts, el gerent va esmicolar un a un els seus somnis i li va dir, simplement: de moment no pot ser, però pensarem en vostè si necessitem algú properament.</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:Verdana;">Va sortir al carrer i aquell dia radiant li va semblar una broma cruel, com si el sol es rigués de la seva desgràcia. Tot estava perdut, els seus somnis havien quedat en aquell despatx. Capficat i encegat per la barreja d'impotència, ràbia i rajos de sol, va travessar el carrer sense mirar. En qüestió de segons, un cotxe el va atropellar, donant-se a la fuga, mentre ell respirava per darrera vegada l'aire d'aquell dia tan desastrós.</span></div>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6435589940299724142.post-48158992585922210312007-04-23T18:18:00.000+01:002007-04-23T18:25:13.184+01:00Un dia d'abril<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxBV-qcyxIc-tkacNeHBdDC6H-hra1RWLXFiH4PSKyL32-GTekO3WWg2uqltK9vOuUXbDANhg-nowhrTe_m3qOaB2VW_29qzAi5Z5LpOAdm1SwbFWyUqtVamt7GzQgdAMELqkbyjpzPGtD/s1600-h/boda.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5056675661550062338" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxBV-qcyxIc-tkacNeHBdDC6H-hra1RWLXFiH4PSKyL32-GTekO3WWg2uqltK9vOuUXbDANhg-nowhrTe_m3qOaB2VW_29qzAi5Z5LpOAdm1SwbFWyUqtVamt7GzQgdAMELqkbyjpzPGtD/s400/boda.jpg" border="0" /></a><br /><blockquote><br /><p align="center"><span style="font-family:verdana;"><span style="font-family:verdana;"></span></p><br /><blockquote><br /><blockquote><br /><p align="center"><span style="font-family:verdana;">Així, de sobte, li va demanar la<br />mà.</span></p><br /><p align="center"><span style="font-family:Verdana;">Sense frases fetes ni genoll a<br />terra,</span></p></blockquote><br /><div align="center"><span style="font-family:Verdana;">sense anell i sense música de<br />fons.</span></div><br /><div align="center"><span style="font-family:Verdana;">Però, per ella, va ser un moment<br />únic, </span></div><br /><div align="center"><span style="font-family:Verdana;">un instant que no oblidarà mai<br />més.</span></div><br /><div align="center"><span style="font-family:Verdana;">I li va dir que sí.</span></div></blockquote></span></blockquote>LOREhttp://www.blogger.com/profile/15330099875587356653noreply@blogger.com2