dimecres, 4 d’abril del 2007
Definició
dissabte, 31 de març del 2007
Definició
divendres, 30 de març del 2007
Avui desconnectaria del món
dijous, 15 de març del 2007
Prou mentides!

Qualsevol dia diran que el Franquisme tan sols va ser una etapa de la història d'Espanya com qualsevol altra. Qualsevol dia diran que la llibertat d'expressió mai es va censurar. Qualsevol dia diran una mentida més. I el poble s'ho creurà.
Qualsevol dia, ens diran que Espanya s'enfonsa, que els radicals volen fer-la a miques i que s'ha de defensar a capa i espasa, perquè és la Pàtria. I el poble s'ho creurà.
Qualsevol dia es dirà que a Catalunya s'obliga a parlar català i, si no, t'expulsen. Qualsevol dia diran que els catalans no som solidaris, que només volem ofegar Espanya i que som uns egoistes i desagraits. I el poble s'ho creurà.
Qualsevol dia, mig Espanya s'aixecarà en armes, els tancs entraran a les ciutats i arrassaran amb el que trobin al seu pas. Qualsevol dia ens trobarem al veí que ens apunta amb una arma. I sabrem que la història es repeteix.
I el pitjor és que aquest "qualsevol dia" està una mica més a prop cada cop que alguns s'entesten a manipular la realitat, a mentir, a difamar, a fer terrorisme d'ones, que no mata com l' ETA, però que es va ficant al cor de la gent i crea un odi profund. Prou mentides, si us plau! ja n'hi ha prou de dir barbaritats i que ningú no els faci callar. Ja n'hi ha prou que, amparant-se amb la llibertat d'expressió, hi hagi gent que fomenti l'odi i que cobri un sou que paguem entre tots (que l'Església encara rep diners de l'Estat) i que cap jutge no surti en defensa d'això.
Què serà el següent? No ho sé, però ho penso i em fa por. La democràcia, la llibertat que tenim en teoria, ens hauria de protegir de la por. Llàstima que la llibertat d'expressió només serveixi per a uns; llàstima que en aquest país, si ets de la COPE, tot t'està permès; llàstima que en aquest país, el PP té carta blanca per dir el que vulgui i molta gent no tingui més informació que la que ells donen. Llàstima...
Reivindico la sinceritat
La meva àvia sempre em deia que no em fiés de les persones que no diuen el que pensen, que no fan el que diuen i que no semblen "perilloses". Pobra dona, la vida no li havia donat massa oportunitats, però l'havia ensenyada a veure més enllà del que els altres veiem, a analitzar els actes de la gent al llarg del temps.Qui s'amaga darrere de la vergonya, qui tot ho excusa amb la timidesa, sovint ho fa com un posat. Al final, tots ens acostumem a ser com els altres creuen que som, i no com som realment, i ens aprofitem d'aquesta imatge per excusar-nos de les coses més cruels.
Reivindico la sinceritat. Reivindico que em diguin les coses. Perquè jo sóc així, perquè jo vaig de cara. Perquè odio les excuses. Perquè la meva sinceritat em porta mil problemes, però no deixaré de dir el que penso mai. Una cosa és suavitzar, i una altra, callar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




