Vas arribar per sorpresa. Nosaltres havíem demanat un gat negre o bé com el Garfield, però quan ens van trucar i ens van dir que havien trobat dos cadellets a la carretera, no ens va preocupar ni el sexe ni el color, només volíem donar-te una vida millor. Quan et vam veure tan grandota, vam pensar que devies tenir quatre o cinc mesos i pel que sabíem de sexe d'animals, eres un mascle, així que et vam dir Atreyu. Per sort, l'error tan sols va durar un dia, perquè la veteriària ens va dir que eres una femelleta de 2 mesos, per molt gran que semblessis. Així doncs, et vam dir Morla, com la tortuga de "La historia interminable". Al principi et trobaves estranya i tenies molta por, però poc a poc et vas fer a nosaltres i ens vas robar el cor. Com que no tot podia ser meravellós, tenies problemes a causa de la teva vida al carrer, no feies bé les caques i patíem per si tenies leucèmia felina. Van ser dos mesos de proves amb pinsos diferents, de menjar arròs i pollastre, de xarops fastigosos i pastilles, per descobrir al final que, simplement t'havia donat al·lèrgia el pinso que havies menjat el primer dia al refugi d'animals. Vaja, que eres molt fina, tu!Et vas convertir en la mastressa de la casa i de seguida vam saber que nosaltres èrem els teus convidats, no pas els propietaris del pis.
Cada dia, quan arribàvem, ens saludaves amb el teu ball de la panxeta: et posaves a terra i, quan t'acariciàvem, giravoltaves a un costat i l'altre, d'alegria.
El pitjor moment que vam passar, va ser quan et vam operar perquè no tinguessis cadells. La veterinària ens va dir que t'havíem tornat a salvar la vida, ja que tenies la matriu plena de tumors. Després dels dos ensurts que ens has donat, com no t'hem d'estimar!
Ara bé, mentiria si no digués que ets la gata més intel·ligent i trapella del món. T'has arribat a menjar el llom cru que teníem per sopar, ens has foradat incomptabes bricks de llet i de cacaolat, ens has esgarrapat el sofà quan t'has enfadat, m'has trencat mitges i cordills de sabates... I sempre, quan t'hem renyat, ens has posat aquells ullets com els del gat d'Srek, que fan que ens fonguem.
Quan arriba l'hivern, et tenim la primera sota el nòrdic i, si te'n vas, després ens rasques amb les potestes perquè t'hi deixem entrar de nou. Al sofà, la millor manera de cridar-te és posar-nos sota la manta. Als cinc segons, ja hi ets tu, rascant per poder-te ficar a dins.
Ets la gata més espacial que hi ha al món, i tan se val que no tinguis pedigree, que siguis grisa atigrada, com la majoria de gats. Tens uns ulls enormes que fan que siguis preciosa, i malgrat totes les trapelleries, ets la coseta més dolça del món.
Nosaltres et vam salvar la vida, però tu, Morla, ens has fet la parella més feliç del món i només desitgem arribar a casa cada vespre per veure la teva alegria i el teu ball de la panxeta.
2 comentaris:
Lore quina carta mes maca. Cada linea i cada paraul.la es amor, es carinyo. Que macu!.
Preciosa i molt sentida.
Jo també vaig acollir un gos perdut, lleig, petit, una mica esquerp, i coix d'una patada que li van donar. Al vem dur al veterinari, mascle de 3 anys i de raça "miri i ni t'hi fixis".Però és un gos educat, i ensenyat, va sense corretge pel carrer, no entra a casa, es queda a la terrassa i només em reconeix a mi com a la seva mestressa, a mi no em mossega quan el toco i ell està menjan, és carinyós pels de casa i sempre ens defèn. es diu Nuk.
Publica un comentari a l'entrada