El punt de vista

Tot a la vida depèn del punt de vista de qui ho mira, de qui ho escolta, de qui ho llegeix... Tot depèn del prisma subjectiu de qui fa o rep l'acció i, per tant, sovint no podem dir si una cosa és bona o no, si una acció és correcta o no o si la nostra vida és una merda o no. Tot depèn de la subjectivitat que impregna els nostres actes.

Quan una persona es troba en un bon moment, sempre pensa "Ja veuràs com s'espatlla", perquè som així, perquè sabem que som éssers infeliços per naturalesa. I, és clar, el moment arriba i, malgrat estar-ne preparats, és com un huracà en una platja: després de passar-hi, tan sols hi ha destrosses, tristor i mort. Per la mateixa regla de tres, enmig d'una mala època hi ha moments en què la llum del sol ens arriba a tocar la pell i sentim que som feliços ni que sigui un instant, malgrat que sovint ens oblidem d'intentar buscar aquesta escletxa de llum qu ens ajudi a sortir del pou.