mantega pomada: mantega amb una textura tan tova com si fos una pomada.
Ahir va ser un dia d'anar de bòlit a la feina. Cada vegada que passa un fet excepcional, la redacció es col·lapsa. Gent amunt i avall, presses, textos que arriben a últim temps, imatges que no es poden muntar a temps... A més, cal sumar-hi la responsabilitat que tinc com a coordinadora. Un dia com el d'ahir, amb tants interrogants pel que fa al temps, exigia estar per tot, inclòs el fet que les meves companyes són totes de fora de Barcelona i, per tant, calia pensar un pla B per si no podien arribar a la feina.
Avui, tot i que amb menys estrés, també ha estat un dia de presses fins a últim minut. I, és clar, amb presses no es poden fer bé les coses, sobretot quan ens carreguem amb massa feina. Els errors són humans, tot i que alguns pensin el contrari... El pitjor no és que algú et faci veure els errors, el pitjor és quan aquest algú es creu Déu i és un mindundi, com diria en Ferran Adrià de TV3. Però, és clar, és més fàcil veure la palla a l'ull de l'altre...
I per si no en tenia prou, una mala notícia: la meva parella ha de marxar fora com a mínim una setmana i mitja.
Per tot plegat, avui em sento com si fos mantega pomada...
1 comentari:
No creus que s'han passat 3 pepols amb les medides de precaució davant el risc de nevades?. Avui amb el sol tan maco que feia (deixant de banda la baixada de temperatures) la meva costella han plegat a les 11:30h. No ha anat ni DEU a l'escola, nomes els més petits. Per cert on envien ara a la teva mitja taronja?. Quin puteo oí?.
Publica un comentari a l'entrada