Avui és un dia especial. El meu xicot fa 23 anys, i ningú no ho diria, perquè sembla que en tingui, com a mínim, un parell o tres anys més, i no ho dic perquè no es conservi bé, sinó perquè és estrany trobar una persona que, amb la seva edat, visqui amb parella, tingui una feina fixa i un cap molt ben moblat. No sembla, doncs, que jo sigui gairebé tres anys més gran que ell.
Si algú coneix un noi que, a la seva edat, no surti fugint davant la paraula "compromís", que m'ho digui. La meva experiència, és cert, no és gaire extensa en el tema de les relacions, però he sortit amb nois que, a la seva edat, han deixat la relació perquè volien ser pilots i recórrer el món, o anar-se'n sols a la muntanya així que, com podeu imaginar, anava una mica malfiada pel que fa als nois. En canvi, quan el vaig conèixer em va deixar molt clar que volia una relació estable, no pas un rotllet de tant en tant, tot i que tenia vint anys. Tant, que la que em vaig espantar una mica vaig ser jo, però precisament la seva decisió va ser el que em va fer donar un vot de confiança a la relació.
Com és natural, el primer que vaig pensar va ser en la diferència d'edat, cosa que ara veig com una enorme bestiesa. No és que digui sense excepcions que totes les relacions poden funcionar malgrat la diferència d'edat, però el que he après és que l'important és tenir un projecte de futur i uns objectius comuns a la vida, i no pas l'edat. L'edat pot importar o no, però és determinant en una relació. Crec que tots ens posem unes barreres pel que fa a la tria de parella, i la meva era l'edat. Amb el temps, he anat descobrint que tinc una relació molt més madura de la que he pogut tenir mai amb una parella més gran que jo.
3 comentaris:
Felicitats, el cumple i per la relació.
Jo he passat per tres relacions, una ell em portava 5 anys més que jo...i fatal, cero en maduresa.
la segona ell em portava 13 anys més que jo i ole en maduresa, potser massa i no va cuallar. i la tercera i espero l'última ell és 6 anys més jove que jo i un 10 en maduresa tot i que a vegades la seva vena juvenil fa que la relació tingui un tarannà picaresc,morbós i rialler.
Jo crec amb l'amor,fóra dels trets de l'edat, raça, sexe(hetero o homo), alçada, pes, religió...
Estic d'acord amb tu. El fet que la parella sigui més jove, aporta un aire diferent a les relacions, sigui qui sigui el més jove. la diferència d'edat pot ser positiva, o bé negativa. Les meves relacions amb nois més grans que jo van ser un fracàs, però suposo que tots dos érem massa joves, però jo sabia el que volia, i ells encara es preguntaven què fer amb la seva vida. Al final, em van deixar perquè volien serpilots i recórrer el món, o anar a la muntanya com un ermità. Tot un exemple de maduresa, perquè tots dos segueixen a Barcelona... Ara penso que eren excuses, però aleshores...
En l'amor, com en totes les coses importants, no hi ha normes.
Moltes felicitats Sergi!
Publica un comentari a l'entrada