Em desperto i l'únic que em queda de tu, és la teva olor al coixí. Fa escassament una hora que t'has llevat, però la teva banda del llit conserva la teva escalfor. Mandrejo una mica, m'estiro i m'arronso al llit, com si volgués capturar la teva essència que ja no hi és. Quan, finalment surto del llit, una ràfega de fred em retorna a la rutina diària. He d'esmorzar, posar el menjar als gats, dutxar-me, vestir-me i marxar a treballar, com cada dia...
Però avui m'he llevat sabent que no és un dia qualsevol, avui és divendres, per fi. I demà fem dos anys i deu mesos. Ja ens queda ben poc per als tres anys, per trencar la maledicció. "L'amor etern dura tres anys", vaig llegir en un llibre fa ja uns anys. Aleshores,no podia saber si era cert o no, perquè les meves relacions no havien passat de l'any i mig, i amb alts i baixos. I ara, ara penso en aquella frase i alguna cosa se'm gira a l'estòmac. No sé ben bé què és, però m'imagino que és la por que arribi un dia que tot això s'acabi, tot i que racionalment no hi veig cap problema.
La por, aquella veueta que sovint ens frena els impulsos, aquell punt de vista sovint "massa" racional, que pot acabar sent irracional. Si la seguretat al 100% en la vida no és la millor opció, la por a viure allò que volem tampoc. Tan sols amb l'equilibri d'aquestes dues veuetes podem viure una vida plena.
... I, ara encara camino com si d'un somni es tractés. Encara conservo el somriure amb què m'he llevat, pensant en tu, recordant la teva olor i desitjant que arribi demà, perquè no te'n vagis del llit i pugui abraçar-te quan obri els ulls.
4 comentaris:
A mi em van dir que l'amor etern dura un any i mig.
Jo porto set anys d'amor etern, com ho he aconsseguit? desprès de dues errades i trobar la persona adient.
Jo també quardo la seva essència cada dia quan lleva, fins que al vespre retrobo el cos i el seu somriure.Al vespre quan anem al llit, encara tinc aquell rau-rau a l'estòmec, de saber-me estimada.
Si deixes de contar s'et pasara la por, l'altre dia aquet llibre va venir a parar a la meva estanteria i saps despres em van dir que una parella va trencar al cap de tres, saps que et dic, que de la vida dels demes i de les seves experiencies no tenim perque tenirles com emblemes. Cristina
A mi, el meu pare de petit em solia dir que l'amor de veritat és etern i dura tota la vida. Quan vaig créixer una mica em vaig adonar que allò que em deia era només un conte... Però ara que sóc una miqueta més gran, i els miro, m'adono que em deia la veritat.
Ostres! Lex i això s'encomana? Convidem un dia a visitar els teus pares, de debó que vindré per impregnar-me del seu amor.
Publica un comentari a l'entrada