La gran hipocresia

Ara que ja semblen llunyans els dies de Nadal, en què segurament ens hem passat una mica amb tot plegat, ens inunda la televisió amb menjars i productes per aprimar-se. Ara, que s'acaba de clausurar la darrera passarel·la de moda, ens arriben opinions de tot tipus sobre l'extrema delgadesa de les models. I la història es repeteix. Ara, però, sembla que la nova solució que han trobat aquells qui només pensen a dir allò que queda bé a les pantalles, és que cal unificar talles i eradicar aquelles que siguin inferiors a la 36. Perfecte, senyors!!

Per qui no em conegui, us diré que medeixo un metre i mig i peso uns 40 quilos (ara una mica més, gràcies al Nadal). M'he passatmés de tres anys visitant la consulta del metge cada tres mesos, només per pesar-me davant d'ell, i el resultat és que no he arribat mai a pesar més de 44kg. Les meves anàlisis han sortit sempre perfecte, fins i tot he estat alta de ferro. No hi ha, doncs, cap prova objectiva perquè ningú no m'obligui a engreixar, perquè sóc allò que ara està tan de moda: una noia saludable.

Doncs bé, si aquesta proposta tira endavant, seré una noia saludable "en pilotes", perquè no podré anar a comprar roba enlloc, cosa que ara també em comença a passar. Resulta que tinc la desgràcia de tenir la mateixa talla de pantalons que moltes de les models "poc saludables" que treballen en passarel·lai, és clar, perquè les pobretes no caiguin en l'anorèxia, cal eradicar les talles inferiors a la 36. I jo dic: no seria més lògic fer les talles com fins ara, però reduir-ne la llargada? De cada pantalons queem compro, n'he de tallar uns 20cm de camal. Això és el que és una aberració, que hi hagi noies que facin servir la mateixa talla que jo, però que tinguin 20cm més d'alçada!I, fins i tot enaquests casos, hi ha vegades que la complexió d'una persona és prima, i punt.

El problema, és clar, és que ningú no pot admetre que s'ha estat pressionant milers de noies perquè aprimin fins al fàstic més absolut, que perdin les seves corbes femenines per esdevenir esquelets mòbils, i que ara això ja no és el que ven. Ningú no pot admetre que la realitat que tenim ara, amb milers de noies excessivament primes, és conseqüència del que hem creat entre tots. Perquè, jo em pregunto: els dissenyadors, posats a fer vestits que encara no sé si algú es posa mai, no podrien estirar una mica més la tela? No, és clar.

No anem bé... No anem bé quan jo m'he de comprar els pantalons a la secció infantil de moltes botigues, quan només hi ha una botiga que venguin pantalons de dona de la meva talla, quan si tens la talla 44 ja has d'anar a botigues de talles grans i vestir coim una iaia encara que només tinguis 20 anys, quan si demanes una talla G en certes botigues et diuen que hauries d'anar a botigues com aquesta o l'altre perquè, és clar, tens una talla massa gran ja. Com pot ser que la moda quedi vetada a aquells qui no tenim una talla universal? Com pot ser, si la majoria de dones no tenim una 36?

Fins que això no canviï, ja poden anar fent, ja