divendres, 12 de gener del 2007

Avui m'he llevat enyorada i filosòfica. Enyorada perquè algú m'ha fet arribar els escrits que he anat fent aquests anys i filosòfica, perquè pensava fa uns dies com ens costa començar una nova relació, quan ens han fet mal, però com agraïm després haver-ho superat i llençar-nos de nou a la piscina quan trobem la persona que ens correspon. I és per això que penjo aquestes línies, que van ser una petita reflexió que vaig escriure quan tenia 15 anys, perquè allò que ens preocupa, no canvia tant amb el pas del temps. Espero que us agradi i que, sobretot, tingueu en compte l'edat que tenia(...)
EL AMOR


Dentro de poca verás a un chico genial. Será simpático, agradable y cariñoso. Primero sólo amigos seréis. Mas tarde, él será tu mejor amigo. Se lo cantarás todo: lo que te pasa, lo que sientes, lo que deseas y lo que tienes. Él abrirá, poco a poco, un hueco en tu corazón que se hará más y más grande hasta llegar a ser inmenso. Empezará a ser tu mundo, tu vida, tus sueños. Te ocupará los pensamientos más personales, más íntimos.

Un día, después de mucho tiempo, te dirá que le gustas. Tú, le dirás que también le quieres desde hace tiempo. A partir de ahí, te mirará a menudo, quizás te cogerá de la mano y te acompañará a casa. Te vestirás cada día para él. Cuando te acompañe a casa, te repetirá que le gustas, te pasará los brazos por la cintura y te besará en los labios. Te robará el primer beso.

Tú te harás más y más ilusiones y él, cuando más enamorada estés, te dirá aquello de “yo no te prometí nada”. A partir de ahí, pasará de tí. Pasarán los días; tú le pedirás explicaciones y él nunca te las dará. Te pasarás noches y noches llorando, días y días pensando. Por las tardes té iras con tus amigas para tratar de olvidarle.

Pasarán días, semanas y meses, y poco a poco, la herida se curará. Tu corazón volverá a vivir, a querer, y a amar a otro chico que te volverá a hacer sufrir. Pero de él solo recordarás los besos, las caricias, los TE QUIERO, y no recordarás las lagrimas que de tus ojos salieron.

Las olvidarás porque solo recordarás ratos de FELICIDAD.



(escrit l'estiu de 1996)

5 comentaris:

Alexander Grey ha dit...

Primer de tot... benvinguda al món dels blogs.

Jo trobo que és una carta molt tendre, sobretot el penúltim paràgraf en el qual dius que després només recordaràs les coses bones.

Ara que ja no tens 15 anys, t'hauràs adonat que no sempre és així, i que en el joc de l'amor, els homes i les dones tenen les mateixes oportunitats de guanyar, o perdre. Tant de bo sempre guanyesim nosaltres ;)

rosa ha dit...

Tinc una filla de quinze anys,l'he fet llegir el teu escrit,i li agradat molt,de moment és ella la que ha deixat els nois ( ha sortit amb 3 nois). Però l'estiu passat havia un noi que li agradava de debó, ell no li feia cas, va passat d'ella i llavors es va adonar del mal que fa no ser correspost.

Marta ha dit...

Es molt macu Lore.
Jo per la meva part, quan he patit i plorar fins que ja no m'han quedat llàgrimes, puc dir que no recordu les coses bones de les relacions en les que he passat. Tambe es cert que no m'agrada mirar enrera, i que vols que et digui, als 34 anys encara espero que quan em diuen que m'estimen sigui veritat, perque les ganes d'estimar per molt mal que et facin, costen de perdre, i jo, gràcies a Deu, encara no he perdut la capacitat d'estimar.

LORE ha dit...

A mesura que anem madurant, el que abans ens semblava una muntanya, ara ho veiem com un gra de sorra. Així, sovint oblidem com n'era d'important qualsevol relació quan érem adolescent. Jo llegeixo el que vaig escriure aleshores i penso que potser era exagerat, però era el que sentia, així que Rosa, segueix tenint aquesta confiança amb la teva filla, escolta-la i dóna la importància que ella li doni al que t'explica, perquè segur que, per a ella, és important.

rosa ha dit...

No ho dubtis. Ho faré