Estrès i mobbing

Hi ha temporades en què tot ens sembla una muntanya, quan en realitat és un no-res. En canvi, n'hi ha d'altres en què ens vestim amb la super capa de super heroi i ens pensem que tot el que hem de fer, és poc. I, és clar, el cos acaba demanant un descans.

Avui dia vivim en l'era de la pila de coses per fer, del poc temps per a dedicar als qui estimem i l'excés de temps a dedicar als altres, com els caps de la feina, els professors, els superiors, etc. Ens carreguem de feina i d'obligacions, sense pensar que, en el fons seriem més feliços amb menys, però qualsevol deixa la feina avui en dia, o abandona els estudis... Tenim tan interioritzat el fet que ens poden fotre al carrer, que suportem coses que mai a la vida hauríem fet: crits, insults, amenaces encobertes...

Hi ha un especimen que corre actualment pel món que sap tot això, i se n'aprofita. És aquella persona que generalment està per sobre nostre, a qui no hem acabat de fer el pes mai i que ara no sap com donar-nos la patacada al cul. La tècnica del mobbing, un mot tan posat de moda darrerament, es basa precisament en l'estrès del qui la pateix. Dit d'altra manera, qui fa mobbing sap que aguantarem perquè necessitem la feina i, si no, la deixarem davant la pressió. Fet i fet, tu et quedes sense feina i tampoc t'arriscaràs a denunciar el fet, perquè com ho explicaràs a la propera entrevista de feina? Així doncs, tot pot començar amb sobrecàrrega de feina, excés d'objectius a assolir, correus on se't reclama la feina que, evidentment no has cabat perquè tens deu mil coses més a fer, correus on et posen de manifest que no arribes als objectius, reunions i, finalment, crits i desqualificacions davant la resta de l'equip en el pitjor dels casos.

Però el pitjor no és perdre la feina, el pitjor és que la teva autoestima caba per terra i t'acabes creient que tu ets l'inútil, qui no sap fer res.