El temps és cruel, molt cruel, perquè ens fa veure com allò que ens semblava idíl·lic un dia no ho és realment. Ens fa adonar que les coses són reals, que les persones són reals, i que sovint no són pas com la idea que nosaltres en tenim, d'elles. Sí, el temps és cruel, perquè no ens deixa viure en aquest món que hem creat, on tot és com nosaltres volem.
Vivim, doncs en aquest món fictici, on els amics ho són per sempre, on res ni ningú no ens en podrà separar, on després d'una relació que no ha funcionat pots ser amic d'aquella persona... Però realment, els amics es podem comptar amb la mà, els col·legues véneni se'n van, i els ex no poden ser amics en la majoria d'ocasions, sinó és passat un temps.
"El tiempo todas las batallas vence" és una part d'una cançó que parla de la història de dos amics que surten una nit i prometen tornar-se a trobar, deu anys més tard, al mateix local. i, evidentment, un dels dos no hi va. Aquesta frase és tan crua com real, al meu entendre,i em fa tocar de peus a terra en moltes ocasions, perquè si ja ho saps, que de vegades les coses s'acaben, les amistats es refreden i les relacions no sempre es poden mantenir, si no hi ha voluntat per les dues bandes, no és tan gran el sentiment de decepció. Com a mínim, en la teoria, perquè a la pràctica, quan algú que ens estimem ens decepciona, ens crea un buit -com un forat negre, que diria la protagonista de Sobreviviré - que és molt difícil que s'ompli de nou.
Però "malgrat la boira, cal caminar".
5 comentaris:
Parles de “la cita” de Ismael Serrano? És una de les meves cançons preferides, fa 5 anys vaig proposar una “cita” d'aquest tipus a dalt de l'estàtua de Colón.
Fa ja més de 4 anys que sé que ella no anirà a “la cita”, però cada cop que escolto aquesta cançó o veig la pel·lícula “Love Affair”, recordo com ens vam apuntar a l'agenda a 10 anys vista, que aquell dia ja teníem plans.
No demanis un camí planell, ni estels d'argent, ni un demà plè de promeses sols, un poc de sort i que la vida ens doni un camí ben llarg. Amb tots els que jo estimo.
Sí,parlo d'aquesta cançó. M'alegra saber que hi ha més gent que té una història especial relacionada amb aquesta cançó. Per mi, moltes de les cançons d'Ismael Serrano, van lligades a algun record o alguna història, perquè he passat bona part de la meva adolescència -i fins ara- escoltant la seva música.
Amb el temps s'apren a no fer promeses absurdes, malgrat tot estic segura de que tots dos s'en van enrecordar aquell dia, Cris
naucil veliko
Publica un comentari a l'entrada