Tota la vida havia pensat que l'instint matern era una invenció social perquè les dones tinguessin fills, fins que vaig fer els 23. Des d'aleshores, el desig de ser mare m'ha acompanyat i no em deixa. I, gràcies en part a això, ara tinc corrent per la casa dues bestioletes, dos gatets. Si no fos perquè no tinc una feina fixa, no he trobat encara res de la meva carrera, perquè vull fer moltes coses abans de ser mare i, sobretot, perquè sóc una persona racional (massa, fins i tot en alguns casos). Si no fos per tot això, ara hi hauria un petitó a la meva falda. Malgrat tot, sé que algun dia arribarà aquest moment. Fins que arribi, l'instint maternal que aflora haurà d'estar lligat i controlat.dijous, 8 de febrer del 2007
Instint maternal
Tota la vida havia pensat que l'instint matern era una invenció social perquè les dones tinguessin fills, fins que vaig fer els 23. Des d'aleshores, el desig de ser mare m'ha acompanyat i no em deixa. I, gràcies en part a això, ara tinc corrent per la casa dues bestioletes, dos gatets. Si no fos perquè no tinc una feina fixa, no he trobat encara res de la meva carrera, perquè vull fer moltes coses abans de ser mare i, sobretot, perquè sóc una persona racional (massa, fins i tot en alguns casos). Si no fos per tot això, ara hi hauria un petitó a la meva falda. Malgrat tot, sé que algun dia arribarà aquest moment. Fins que arribi, l'instint maternal que aflora haurà d'estar lligat i controlat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
L'instint maternal o paternal no porta sexe. Crec que és quelcom que portem les personas a dins, o no. És com el cas d'agradar-te les bestioles.
Quantes dones tenen fills i després els abandonen?, quants homes són millors mares que moltes dones?.
Quantes parelles havent tingut un primer fill per amor van a buscar un segon fill per arrenjar la situació precaria de la parella?
Per un tenir fill,crec jo, s'ha de tenir molt clar que és per amor no perquè el dia de demà et cuidi, no, s'ha de tenir clar que tu, només tu has de tenir responsabilitats envers a aquesta criatura, estimar-la, ajudar-la,educar-la i sense interesos, només perque l'has tinguda perque tu i només tu ho has volgut, i res de delegar aquest creixement cap a altres persones, perque t'agobien. Si de vegades ho arriben a fer, però que hi farem és part de veure'l créixer i aceptar la teva maternitat.
Si no és així no en tinguis, perque aquest món venim a patir, i no és recomanable portar una criatura només pel simple fet de a veure que passa i a veure si és bonic... i cla la meva amiga ha tingut un fill i jo en vull...
Estic totalment d'acord amb tu, però encara més, jo afegiria que tenir un fill és de les decisions més importants a prendre en la vida, perquè hi serà sempre i, per tant, l'has de prendre quan t'ho puguis permetre econòmicament i personal. I això vol dir que has de poder tenir temps per passar amb ell, que és molt fàcil delegar en els altres la seva educació. és molt fàcil donar les culpes als mestres, a la tele i a tothom, sense pensar que els principals culpables som nosaltres. Jo vaig ser monitora d'esplai durant molts anys i puc dir que el 90% dels nens que són entremaliats o tenen problemes de conducta, en realitat el que volen és que els facin cas. Avui en dia, els donem tot el que no vam tenir nosaltres, però la majoria d'ells ho canviaria tot per poder jugar amb els pares una estiona cada dia.
Un amic meu molt estimat, ell tenia dos fills, i jo estava embarassada de la meva primera filla i tenia por de no fer-ho bé el dia que neixés. Ell em va dir "només et caldrà estimar-lo,amb això en tindràs prou". I t' asseguro que va anar molt bé. Tinc dues filles una de 15 i l'altre de 4 i de moment només m'ha calgut l'amor. Es clar que també has de tenir solvència econòmica i lloc a casa, pero el més important es haver-las tingut per amor i quan jo i la meva parella ho hem volgut...
Lore jo fa molts anys que penso en ser mare, però crec que ara ja m'estic acostumant tant a notar-ho que ja començo a no donar-li importancia i aprofitar mes el moments que passo tranquila a casa o que puc entrar i sortir sense condicionants, per que malgrat el que poguem pensar, un fill condiciona.
Ets joveneta i el Sergi també, jo crec que per probar-ho no passa res o potser si, però mentres tant ...
Publica un comentari a l'entrada