L'Atreyu, el poruc de la casa

A diferència de la teva germana, tu vas arribar a casa de manera més premeditada. Una amiga nostra havia trobat cinc gatets recent nascuts al parc i s'acostaven temperatures fredes, així que se'ls va endur a casa, mentre anava donant veus per si algú els volia. Quan vam anar-vos a visitar, el Sergi no se'n va poder resistir. Eres tan petitó - ens cabies en una mà i encara ens sobrava espai- i negre, com ell volia, que em va mirar amb una cara... Jo no volia un altre gat, però sabia que acabaries venint a casa. I així va ser.

El pitjor va ser l'adaptació, ja que la Morla, només veure't, va començar a bufar-te i a donar-te cops amb la poteta. No t'hi volia al seu espai. Tu, pobret, t'hi acostaves, com si busquessis la mama i ella et rebutjava de valent. Aquella situació va durar tan sols cinc dies, però van ser els més durs per a nosaltres: la Morla va canviar radicalment, va decidir que si et volíem a tu, ella passava de nosaltres i es passava el dia amagada i sense venir-nos a rebre ni res. Tu, pobret meu, et vas passar aquells dies a la nostra habitació, sense sortir per res, perquè teníem por de deixar-vos sols. Només menjaves amb el biberó i dormies. Quina vida, aquella!!

Després de cinc dies de crits i de plors, et vas acostar decidit, bé, tan decidit com pot anar una cadell de tres setmanes que amb prou feines s'aguantava dret, i vas quedar-te palplantat al davant d'ella mentre et bufava. Se't va acostar i et va ensumar. I, des d'aleshores, es va convertir en la teva mama. Et netejava, et va ensenyar a fer les cosetes a la caixa, a netejar-te sol, a menjar... I tu la marcaves amb les potetes com es marca a una mare.

Sempre has estat un gat esquifidet, així, primet, com si no mengéssis, quan en realitat devores el teu pinso i el seu, sense que ella t'ho privi. Com que vas estar a casa des del principi, t'has acostumat a miolar quan vols alguna cosa, ja sigui menjar o cridar l'atenció perquè et fem "mimitos". Representes un gat en tot el seu sentit: ets d'allò més poruc i, alhora, tens una curiositat innata per qualsevol soroll o objecte que desconeixes. De seguida t'amagues si ve algú, però et vas apropant si et fa sorollets amb les claus. "La curisidad mató al gato" té sentit complet en el teu cas: tot i mort de por, vas allà on hi hagi una novetat. No ets pas tan carinyós com la Morla, però quan et ve de gust que et rasquem, vas passant el cap fins que ho fem, ja sigui de dia com de nit, mentre mioles per captar l'atenció.

L'únic problema que tenim és que et perden les finestres, tant, que més d'una vegada t'hem trobat prenent el sol a la repissa de la finestra que dóna al carrer, amb la por que això ens dóna; o t'ha trobat el veí al menjador de casa seva, mentre feies una excursió pels balcons.

De petit, et van dir King Kong, perquè eres tan negre i grandot. Ara, en canvi, el nom d'Atreyu et queda gran, perquè no ets pas un noiet valent i decidit. Però ens fas riure tant quan jugues tu sol, o amb la Morla, o quan t'amagues i véns a poc a poc perquè la curiositat et mata. A més, els quatre pèls blancs que tenies no t'han marxat, ben al contrari, tens com un borrissol blanc a la panxeta (per amagar les vergonyes) i al coll, a manera de corbatí. Pobret meu, no ets gens fotogènic, perquè t'espanta el flash i, amb aquest pèl tan lluent, sembla que siguis marró.

La nostra convivència és meravellosa, excepte quan a les nits us dóna per saltar pel llit mentre us perseguiu, o bé quan t'hem de dur al veterinari, perquè quan en tornem, la Morla no et reconeix i et bufa durant unes hores. I tu, angelet meu, vinga a acostar-t'hi, com dient: sóc jo!

Tu també t'has convertit en una peça fonamental d'aquesta família. Compenses el fet de ser menys carinyós amb la ingenuïtat i les trapelleries. La llàstima és que, com passa amb els germans, la Morla en sap més i sempre t'acabem enxampant a tu fent-ne alguna de grossa. Per això, perquè també ets especial, també mereixies unes línies aquí. Ara només temem que torni a arribar el bon temps, perquè et tornarem a veure enfilat a la finestra, tot tranquil prenent el sol, mentre nosaltres ens espantem per si caus al carrer.