divendres, 23 de febrer del 2007

Te'n recordes?

Te'n recordes d'aquell temps...quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito, pito colorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"? Es podien arreglar les coses amb un simple "No ha valgut!!!" Els errors s'arreglaven dient simplement "Tornem a començar". El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a... "

Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat,o una bossa de xuxes quan sorties de l'escola. Fer una muntanya de sorra podia mantenir-nos feliçment ocupats durant tota una tarda. Per salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats". Quan enfadar-se era dir "no t'estic".

Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un "A que no fas això?", no hi havia res més prohibit que jugar amb foc. "Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit...

El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia. Els globos d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventat. La major desil·lusió era haver sigut elegit l'últim en l'equip de fútbol. I els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors.

Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez". GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les hores liures o no a classe. Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials.
Quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida... El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pels que feia tant de temps que buscaves.Tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves, quan el major tresor era trobar tossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets i comentar l'últim capítol de BOLA DE DRAC...

Totes aquestes coses ens feien feliços, no nessitàvem res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb qui fer el gandul durant tot el dia.

Si podeu recordar la majoria d'aquestes coses i se us ha dibuixat un somriure a la cara, significa que vau tenir una infància feliç i que encara us queda a dins alguna cosa d'aquells nens que vàreu ser no fa pas gaire temps.
Quan creieu que la vida no us somriu, penseu en aquestes coses. Quan creieu que no hi ha res de bo, recordeu com ho vèieu tot abans, quan allò més insignificant era ja un gran pas.

2 comentaris:

rosa ha dit...

meravellós, m'has fet recordar moltíssimes coses amb un somriure a la boca.
T'enrecordes? del " no te ajunto", amb aquesta paraula acabaves l'amistat i molts del problemes, pero de seguida t'ajuntaves una altre cop.
Jo vaig tenir una infància molt feliç, amb els pares, els avis i les germanes...i els cosins.

Marta ha dit...

Gràcies guapa per avançar-m'ho per e.mail!.
M'ha fet somriure!